Andre Geim
Andre Geim (en rus Андрей Константинович Гейм, 21 d'octubre de 1958, Sotxi, Rússia), és un físic neerlandès d'origen rus que es coneix sobretot arran de la seva descoberta del grafè, cosa que li va valer el Premi Nobel de física el 2010 conjuntament amb Konstantín Novosiólov.[1]
  | |
| Nom original | (ru) Андрей Константинович Гейм |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 octubre 1958 (65 anys) Sotxi (Unió Soviètica) |
Regius Professor of Physics (en)  | |
| 2013 – | |
| Langworthy Professor (en) | |
| 2007 – 2013 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Neerlandesa |
| Formació | Departament de Física General i Aplicada de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou Universitat de Manchester Institut de Física i Tecnologia de Moscou |
| Es coneix per | treballs sobre els grafens |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física de l'estat sòlid i nanotecnologia |
| Ocupació | físic, científic, catedràtic, inventor, investigador |
| Ocupador | Universitat de Manchester Institute of Solid State Physics (en) Universitat Radboud de Nimega |
| Membre de | |
| Professors | Valeriy Goergenovitsj Petrosjan (es) |
| Alumnes | Konstantín Novosiólov |
| Participà en | |
| Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 |
|
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Konstantín Novosiólov |
| Altres | |
| Títol | Knight Bachelor |
| Cònjuge | Irina Grigorieva |
Premis Premi Nobel de física el 2010 | |
Biografia modifica
Andre Geim va estudiar a l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou i a l'Institut de Física dels estats sòlids de Txernogolovka on obtingué la seva tesi. Va treballar després com a postdoctorand a la Universitat de Nottingham, la Universitat de Bath i la Universitat de Copenhagen abans d'arribar a ser professor associat de la Universitat Radboud de Nimega (Països Baixos). El 2001, ingressà com a professor a la Universitat de Manchester i més tard fou triat com a director del Centre de Mesociència i Nanotecnologia de Manchester.
Avenços científics modifica
Geim es feu conèixer arran de l'experiment de levitació d'una granota magnèticament que li feu obtenir, junt amb Sir Michael Berry de la Universitat de Bristol, el Premi Ig Nobel de física 2000. Però fou gràcies a la seva descoberta el 2004 del grafè a l'interior del grafit[2] i de les propietats físiques i electrofísiques particulars d'aquesta nova forma cristal·lina del carboni que adquirí més notorietat mundial[3] · ,[4] Aquesta darrera troballa li permeté d'obtenir a l'octubre de 2010 el Premi Nobel de física per les seves "experiències revolucionàries sobre els materials bidimensionals en grafè".[1]
Premis i guardons modifica
- 2000: Premi Ig Nobel
- 2007: Premi Mott
- 2008: Premi EuroPhysics
- 2009: Premi Körber
- 2010: Premi John J. Carty
- 2010: Medalla Hughes
- 2010: Premi Nobel de física
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Personnel de rédaction. «The Nobel Prize in Physics 2010». Fondation Nobel. «for groundbreaking experiments regarding the two-dimensional material graphene» (anglès)
- ↑ K. S. Novoselov, A. K. Geim, S. V. Morozov, D. Jiang, Y. Zhang, S. V. Dubonos, I. V. Grigorieva, A. A. Firsov Electric Field Effect in Atomically Thin Carbon Films Science (2004) vol.306, Plantilla:Numéro5696:666-669. (anglès)
- ↑ Le prix Nobel de physique à deux chercheurs pour leurs travaux sur le graphène Le Monde 5 octobre 2010.
- ↑ Le Nobel de physique pour les découvreurs du graphène dans Le Figaro du 5 octobre 2010.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andre Geim |
- Pàgina web a la Universitat de Manchester Arxivat 2008-05-14 a Wayback Machine.