Andreu III d'Hongria

Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301. Fill del príncep Esteve d'Hongria i net del rei Andreu II d'Hongria, va succeir al seu parent Ladislau IV d'Hongria quan aquest morí sense descendència. Al morir ell mateix sense descendència masculina, s'extingí la dinastia hongaresa dels Árpád.[1]

Infotaula de personaAndreu III d'Hongria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1265 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (República de Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1301 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Buda (Regne d'Hongria (1000-1301)) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSzékesfehérvár Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Hongria
1290 – 14 gener 1301 (mort en el càrrec)
← Ladislau IV d'HongriaVenceslau III de Bohèmia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Partitpolític abans de l'aparició dels partits polítics Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Árpád Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFenenna of Kuyavia (en) Tradueix (1290 (Gregorià)–1295), mort del cònjuge
Agnès d'Àustria (1296 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElizabeth of Töss (en) Tradueix
 ( Fenenna of Kuyavia (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesEsteve el Pòstum Modifica el valor a Wikidata  i Tomasina Morosini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Accés al tron modifica

Va néixer a Venècia durant l'exili del seu pare, el príncep Esteve d'Hongria. Esteve era un fill pòstum del rei Andreu II d'Hongria i la seva tercera esposa Beatriu d'Este. Al néixer, els germans d'Andreu havien afirmat que era un fill bastard i l'exclogueren de la línia successòria.

La mare d'Andreu era Tomasina Morosina, pertanyent a una família patrícia veneciana. Al morir el seu pare l'any 1272, quedà sota la tutela dels seus parents venecians.

A principis de 1290, el rei hongarès Ladislau IV havia estat excomunicat i gran part dels nobles i el clergat s'hi oposaven. L'aristòcrata Ivan Kőszegi i l'arquebisbe Lodomer d'Esztergom van convidar Andreu a Hongria i li oferiren la corona. Andreu va acceptar l'oferta, però de camí va ser arrestat per un noble hongarès que l'entregà al duc Albert I d'Àustria.

Regnat modifica

El 10 de juliol de 1290 el rei Ladislau va ser assassinat pels seus propis partidaris cumans, i la línia principal de la dinastia Árpád quedà extinta. Andreu va fugir de Viena i aconseguí arribar a Esztergom, on l'arquebisbe Lodomer el va coronar el 13 de juliol de 1290.

Com que la paternitat del seu pare ja havia estat qüestionada pels seus contemporanis, la legitimitat d'Andreu no va trigar a ser discutida. Així, el nou rei va haver de fer front a nombrosos pretendents. El rei Rodolf I d'Alemanya considerà que Hongria pertanyia al Sacre Imperi i en nomenà rei el seu fill Albert I d'Àustria. Un polonès que afirmava ser el príncep Andreu d'Eslavònia (germà del rei Ladislau) també reclamava el tron, i finalment l'abril de 1291 la vídua del rei Ladislau, Maria d'Hongria, va presentar la seva candidatura. Maria s'havia casat en segones núpcies amb el rei Carles II de Nàpols i a la mort d'ella el seu fill Carles Martell d'Anjou-Sicília heretà la pretensió al tron.

Tot i obtenir victòries contra el fals príncep Andreu o el duc Albert, Andreu mai va aconseguir establir el control del regne, que estava en mans del poder dels barons locals. Tampoc no va ser capaç de tenir un hereu a la corona en els seus dos matrimonis.

A la seva mort s'extingí la Dinastia Árpád. Després d'un període d'interregne, el fill de Carles Martell Carles Robert I d'Hongria va succeir-lo tot inaugurant la dinastia franco-italiana dels Anjou.

Família modifica

Avantpassats modifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Géza II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
8. Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Eufrosina de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
4. Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Reinald de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
9. Agnès d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Constança d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
2. Duc Esteve d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Marquès Azzo VI d'Este
 
 
 
 
 
 
 
10. Marquès Aldobrandino I d'Este
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Alícia de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
5. Beatriu d'Este
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Andreu III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Michele Sbarra Morosini
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Tomasina Morosini
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents modifica

L'any 1290 es casà amb Fenenna de Kujàvia (v. 1276 - v. 1295), filla del príncep Ziemomysł de Kujàvia. Tingueren una única filla:

  • Elisabet (1292-1338), esdevindria monja al monestir dominicà de Töss, Suïssa.

El 13 de febrer de 1296 Andreu es casà en segones núpcies amb Agnès d'Àustria (1281-1365), filla del duc Albert I d'Àustria. No tingueren descendència.

Referències modifica

  1. Zsoldos, 2003, p. 124–125.

Bibliografia modifica

  • Almási, Tibor. «III. András». A: Magyar királyok nagykönyve: Uralkodóink, kormányzóink és az erdélyi fejedelmek életének és tetteinek képes története [Encyclopedia of the Kings of Hungary: An Illustrated History of the Life and Deeds of Our Monarchs, Regents and the Princes of Transylvania] (en hongarès). Reader's Digest, 2012, p. 100–101. ISBN 978-963-289-214-6. 
  • Bartl, Július; Čičaj, Viliam; Kohútova, Mária; Letz, Róbert; Segeš, Vladimír; Škvarna, Dušan. Slovak History: Chronology & Lexicon. Bolchazy-Carducci Publishers, Slovenské Pedegogické Nakladatel'stvo, 2002. ISBN 0-86516-444-4. 
  • Berend, Nora; Urbańczyk, Przemysław; Wiszewski, Przemysław. Central Europe in the High Middle Ages: Bohemia, Hungary and Poland, c. 900-c. 1300. Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-0-521-78156-5. 
  • Chiappini, Luciano. Gli Estensi: Mille anni di storia [The Este: A Thousand Years of History] (en italià). Corbo Editore, 2001. ISBN 88-8269-029-6. 
  • Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895–1526. I.B. Tauris Publishers, 2001. ISBN 1-86064-061-3. 
  • Érszegi, Géza; Solymosi, László. «Az Árpádok királysága, 1000–1301 [The Monarchy of the Árpáds, 1000–1301]». A: Magyarország történeti kronológiája, I: a kezdetektől 1526-ig [Historical Chronology of Hungary, Volume I: From the Beginning to 1526] (en hongarès). Akadémiai Kiadó, 1981, p. 79–187. ISBN 963-05-2661-1. 
  • Kontler, László. Millennium in Central Europe: A History of Hungary. Atlantisz Publishing House, 1999. ISBN 963-9165-37-9. 
  • Klaniczay, Gábor. Holy Rulers and Blessed Princes: Dynastic Cults in Medieval Central Europe. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-42018-0. 
  • Kristó, Gyula; Makk, Ferenc. Az Árpád-ház uralkodói [Rulers of the House of Árpád] (en hongarès). I.P.C. Könyvek, 1996. ISBN 963-7930-97-3. 
  • Magaš, Branka. Croatia Through History. SAQI, 2007. ISBN 978-0-86356-775-9. 
  • Sălăgean, Tudor. «Regnum Transilvanum. The assertion of the Congregational Regime». A: The History of Transylvania, Vol. I. (Until 1541). Romanian Cultural Institute (Center for Transylvanian Studies), 2005, p. 233–246. ISBN 973-7784-00-6. 
  • Zsoldos, Attila. «III. András». A: Szent István és III. András [Saint Stephen and Andrew III] (en hongarès). Kossuth Kiadó, 2003, p. 119–227. ISBN 963-09-4461-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu III d'Hongria