Angelo Iachino, nascut el 4 d'abril de 1889 a Sanremo i mort el 3 de desembre de 1976 a Roma, va ser un Almirall italià, que va estar al front de la Regia Marina a la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de persona Angelo Iachino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Sanremo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat19151959
Carrera militar
LleialtatItàlia Regne d'Itàlia (fins a 1946)
Italy Itàlia
Branca militarItàlia Regia Marina
Rang militarAlmirall
Comandant de (OBSOLET)Comandant en cap de la Regia Marina
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Premis
Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia

Fill d'un mestre d'institut, ingressà a l'Acadèmia Naval de Livorno als 15 anys. Participà en les guerres colonials a Líbia amb el rang de guardamarina. Participà també a la Primera Guerra Mundial, comandant una torpedinera.

Durant el període d'entreguerres participà en diverses missions a l'estranger, estant al comandament de la canonera fluvial Ermanno Carlotto, a la concessió italiana a Tianjin, així com el creuer Armando Diaz durant un viatge propagandístic per l'estranger.

Va ser ascendit ràpidament, ocupant el seu primer destí d'importància com a comandant de l'Acadèmia Naval de Livorno.

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial assumí el comandament de la Segona Esquadra, formada per creuers pesants, participant en la batalla del Cap Teulada el 27 de novembre de 1940.

El 9 de desembre de 1940 va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota de guerra, substituint a Inigo Campioni; lluitant contra els almiralls britànics de la Royal Navy Andrew Cunningham i Philip Vian, els quals van assumir el comandament de la Flota de la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial, així com amb el també britànic James Somerville, comandant de la Força H amb seu a Malta. Tanmateix, va estar al comandament de la flota italiana durant la Batalla del Cap Matapan i en la Primera i en la Segona batalla del golf de Sirte

L'abril del 1943 va ser substituït per Carlo Bergamini. El 24 de novembre de 1947 va ser nomenat Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia

El 1954, després de ser promogut a almirall, abandonà el servei actiu i passà a la reserva. Després del seu retir, publicà diverses obres sobre els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial.

El 1974 oferí a Tàrent el Monument al Mariner de Tàrent. Morí a Roma el 3 de desembre de 1976.

Dates de promoció modifica

  Almirall d'armada - 6 d'abril de 1943
  Almirall d'esquadra designat d'armada - 6 d'abril de 1942
  Almirall de esquadra - 16 de setembre de 1939
  Almirall de divisió - 1 de gener de 1938
  Contraalmirall – 17 d'agost de 1936
  Capita de navili – 22 de febrer de 1932
  Capità de fragata – 24 de gener de 1926
  Capità de corbeta - 23 de setembre de 1920
  Tinent de vaixell – 30 d'abril de 1914
  Sotstinent de vaixell 5 de maig de 1910
  Guardiamarina – 14 de novembre de 1907

Condecoracions modifica

  Gran oficial de l'orde militar d'Itàlia - 30 de desembre de 1952[1]
  Gran oficial de l'orde de la Corona d'Itàlia - 28 de setembre de 1936
  Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer - 16 de gener de 1939[2]
  Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918)4 anys de campanya)
  Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia
  Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
  Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43
  Creu d'or dels 25 anys de servei
  Creu d'or dels 40 anys de servei
  Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar

Referències modifica

  1. Sito web del Quirinale: dettaglio decorato. Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.
  2. Supplemento Ordinario alla Gazzetta Ufficiale del Regno d'Italia n.230 del 2 ottobre 1939, pag.27.