Angolesos a Portugal
Els angolesos a Portugal formen el segon grup d'immigrants africans més gran del país, després de capverdians.[3] En 2006 les estadístiques oficials mostraven 28.854 angolesos residint legalment a Portugal.[1] No obstant això, aquesta xifra probablement és una subestimació de la grandària real de la comunitat, ja que no compta els migrants il·legals ni les persones d'origen angolès que tenen la ciutadania portuguesa.[3]
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 162,604 (2011)[1] |
| Llengua | Portuguès |
| Religió | Cristianisme (Catolicisme) |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Lisbon[2] | |
Història de la migració modifica
El flux migratori a gran escala d'Angola a Portugal va començar en la dècada de 1970, durant el període de la independència angolesa.[4] tanmateix, el primer flux eren principalment retornados, portuguesos blancs nascuts a Angola. El gruix dels immigrants africans de raça mixta o negra van arribar més tard.[2] Després de l'acord de pau de 2002 que va acabar amb la Guerra Civil angolesa, molts emigrants angolesos a Portugal van tornar a Angola. L'any 2003, les estadístiques de l'ambaixada d'Angola a Portugal van mostrar que entre 8.000 i 10.000 ja havien retornat, i que 400 persones per setmana volaven des de Portugal cap a Luanda.[5] Tanmateix les xifres de l'Instituto Nacional de Estatística van mostrar que la població de residents legals angolesos no va disminuir de 2001 a 2003, sinó que va créixer el 12.6% (de 22.751 a 25.616 persones).[1]
Cultura modifica
Els immigrants angolesos a Portugal no tenen una cultura particularment homogènia. Tanmateix, dos elements importants de la seva identitat comuna descrita són: el "calor humà" (la calidesa humana) i "convivència", que formen part de la "hospitalitat africana" i la "solidaritat africana" que consideren que és un diferència important entre les relacions socials angoleses i portugueses.[6]
Els immigrants angolesos a Portugal han tingut una influència important en la popularització de l'estil musical kuduro.[7] Alguns retrats cinematogràfics de la comunitatat es troben al vídeo de Leonel Vieira Zona J de 1998.[8]
Notes modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 INE 2007, p. 1
- ↑ 2,0 2,1 Øien 2007, p. 24
- ↑ 3,0 3,1 Øien 2007, pàg. 26–27
- ↑ Grassi 2007, p. 74
- ↑ de Queiroz, Mario (2003-03-04), "Angola: Thousands Return from Portugal to a Homeland at Peace", Inter Press Service, <http://www.highbeam.com/doc/1P1-72233214.html>. Consulta: 16 març 2009 Arxivat 2012-10-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ Øien 2007, p. 25
- ↑ Solon, Dermot (2009-02-16), "Buraka Som Sistema", Analogue Magazine, <http://www.analoguemagazine.com/interviews/buraka-som-sistema/>. Consulta: 16 març 2009
- ↑ Ferreira 2007, p. 49
Fonts modifica
- Ferreira, Caroline Overhoff (May 2007), "No future – The Luso-African generation in Portuguese Cinema", Studies in European Cinema 4 (1): 49–60, DOI 10.1386/seci.4.1.49_1
- Grassi, Marzia (2007), "Práticas, formas e solidariedades da integração de jovens de origem angolana no mercado de trabalho em Portugal", Economia Global e Gestão 12 (3): 71–91, <http://www.scielo.oces.mctes.pt/pdf/egg/v12n3/v12n3a06.pdf>. Consulta: 16 març 2009
- Øien, Cecilie (2007), "The Angolan diaspora in Lisbon: An introduction", Economia Global e Gestão 12 (3): 23–33, <http://www.scielo.oces.mctes.pt/pdf/egg/v12n3/v12n3a03.pdf>. Consulta: 16 març 2009
- "População Estrangeira em Portugal", Destaque: Informação à Comunicação Social (Instituto Nacional de Estatística), 2007-12-13, <http://www.ine.pt/ngt_server/attachfileu.jsp?look_parentBoui=10363731&att_display=n&att_download=y>. Consulta: 16 març 2009
Bibliografia modifica
- Cabecinhas, Rosa; Lorenzi-Cioldi, Fabio & Novelle, Anne Dafflon (2003), "Direct and indirect assessment of group homogeneity perceptions in a natural group setting", Psicologia 17 (2), ISSN 0874-2049, <http://repositorium.sdum.uminho.pt/bitstream/1822/2774/1/Art-PSI-2003-rUM.pdf>. Consulta: 16 març 2009. A study of Angolan migrants in Portugal, their self-perception, and their perception by Portuguese people.
- Grassi, Marzia (2007), "Introdução teórica e metodológica ao projecto "Angola em Movimento: sociabilidades e trocas económicas informais"", Economia Global e Gestão 12 (3): 9–22, <http://www.scielo.oces.mctes.pt/pdf/egg/v12n3/v12n3a02.pdf>