Anguila americana

espècie de peix

L'anguila americana (Anguilla rostrata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels anguíl·lids.

Infotaula d'ésser viuAnguila americana
Anguilla rostrata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN191108 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaAnguillidae
GènereAnguilla
EspècieAnguilla rostrata Modifica el valor a Wikidata
Lesueur, 1821
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla aterrima (Rafinesque, 1820)
  • Anguilla blephura (Rafinesque, 1817)
  • Anguilla chrisypa (Rafinesque, 1817)
  • Anguilla cubana (Kaup, 1856)
  • Anguilla laticanda (Rafinesque, 1818)
  • Anguilla laticauda (Rafinesque, 1818)
  • Anguilla lutea (Rafinesque, 1820)
  • Anguilla macrops (Kaup, 1856)
  • Anguilla novaeorleanensis (Kaup, 1856)
  • Anguilla novaeterrae (Kaup, 1856)
  • Anguilla punctatissima (Kaup, 1856)
  • Anguilla tenuirostris (DeKay, 1842)
  • Anguilla texana (Kaup, 1856)
  • Anguilla tyrannus (Girard, 1858)
  • Anguilla wabashensis (Kaup, 1856)
  • Anguilla xanthomelas (Rafinesque, 1820)
  • Leptocephalus grassii (Eigenmann & Kennedy, 1902)
  • Muraena argentea (Lesueur, 1817)
  • Muraena bostoniensis (Lesueur, 1817)
  • Muraena macrocephala (Lesueur, 1817)
  • Muraena rostrata (Lesueur, 1817)
  • Muraena serpentina (Lesueur, 1817)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Anguila americana
Exemplars immadurs
Dibuix detallat

Descripció modifica

  • La femella pot atènyer a 122cm de llargària màxima i el mascl 152 cm (normalment, en fa 50)
  • Pes màxim: 7.330 g.
  • Cap més aviat llarg.
  • Ulls petits.
  • Llavis gruixuts.
  • Aleta caudal arrodonida i unida a les aletes dorsal i anal.
  • Nombre de vèrtebres: 103-111.[1]
  • Pot assolir els 43 anys.[2]

Reproducció modifica

Migra a la tardor a la mar dels Sargassos per a fresar.[3]

Alimentació modifica

Menja larves d'Ephemeroptera, Odonata, Plecoptera, Coleoptera, Trichoptera i Lepidoptera, així com gastròpodes, oligoquets, amfípodes, isòpodes, Mysida i peixos (pèrcids, ciprínids, ictalúrids, catostòmids i anguíl·lids).[4]

Depredadors modifica

Al Canadà és depredat pel mascarell comú (Morus bassanus)[5] i als Estats Units pel llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis),[6] el tauró gris (Carcharhinus plumbeus)[7] i el solraig (Isurus oxyrinchus).[8][9]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; catàdrom i de clima subtropical (4 °C-25 °C; 66°N-7°N, 98°W-21°W) que viu fins a 464 m de fondària.[1][10]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'oceà Atlàntic: des de Groenlàndia, i al llarg de les costes del Canadà i els Estats Units, fins a Panamà, les Índies Occidentals i l'illa de Trinitat.[1]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Agustin, Liza Q. «Anguilla rostrata (Lesueur, 1817) American eel» (en anglès). FishBase.
  2. Jessop, B.M., 1987. Migrating American eels in Nova Scotia. Trans. Am. Fish. Soc. 116(2):161-170.
  3. Barbin, G. P.; McCleave, J. D. «Fecundity of the American eel Anguilla rostrata at 45o N in Maine, U.S.A.» (en anglès). Journal of Fish Biology, 51, 4, 1997-10, pàg. 840–847. DOI: 10.1111/j.1095-8649.1997.tb02004.x. ISSN: 0022-1112.
  4. Lookabaugh, P.S. i P.L. Angermeier, 1992. Diet patterns of American eel, Anguilla rostrata, in the James River Drainage, Virginia. J. Freshwat. Ecol. 7(4):425-431.
  5. Montevecchi, W.A., D.K. Cairns i R.A. Myers, 2002. Predation on marine-phase Atlantic salmon (Salmo salar by gannets (Morus bassanus) in the northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 59:602-612.
  6. Walter, J.F. III i H.M. Austin, 2003. Diet composition of large striped bass (Morone saxatilis) in Chesapeake Bay. Fish Bull. 101(2):414-423.
  7. Medved, R.J. i J.A. Marshall, 1981. Feeding behavior and biology of young sandbar sharks, Carcharhinus plumbeus (Pisces, Carcharhinidae), in Chincoteague Bay, Virginia. Fish. Bull. 79(3):441-447.
  8. Stillwell, C.E. i N.E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
  9. FishBase (anglès)
  10. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle. 864 p.