Anguila tacada gegant

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Anguilla marmorata)

L'anguila tacada gegant (Anguilla marmorata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels anguíl·lids.[4]

Infotaula d'ésser viuAnguila tacada gegant
Anguilla marmorata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN166189 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaAnguillidae
GènereAnguilla
EspècieAnguilla marmorata Modifica el valor a Wikidata
Quoy & Gaimard, 1824[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla hildebrandti (Peters, 1881)
  • Anguilla johannae (Günther, 1867)
  • Anguilla marmolata (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Anguilla mauritiana (Bennett, 1831)
  • Muraena manillensis (Bleeker, 1864)[3]

Descripció modifica

  • El mascle pot arribar a fer 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 26,3) i la femella 200.
  • Cap arrodonit.
  • Aleta pectoral arrodonida.
  • Absència d'aleta pelviana.
  • Nombre de vèrtebres: 100-110.
  • Ventre de color blanc.[5][6][7][8][9]

Reproducció modifica

Les seues zones de fresa es troben a l'est de Madagascar, el sud de les illes Filipines, l'est d'Indonèsia i Papua Nova Guinea.[10][8][11]

Alimentació modifica

Menja durant la nit crancs, granotes i peixos.[12][13]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; catàdrom i de clima tropical (24°N-33°S) que viu entre 1-400 m de fondària.[5][14][15]

Distribució geogràfica modifica

Es troba des de l'Àfrica Oriental (incloent-hi el riu Zambezi) fins a la Polinèsia Francesa i el sud del Japó.[5]

Longevitat modifica

Pot assolir els 40 anys.[16]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[5]

Referències modifica

  1. Schrank, F. von P., 1798. Fauna Boica. Durchgedachte Geschichte der in Baieren einheimischen und zahmen Thiere. Nürnberg. Fauna Boica v. 1: i-xii + 1-720.
  2. Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard, 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825), Atlas pls. 43-65.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Anguilla marmorata» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. Keith, P., G. Marquet, P. Valade, P. Bosc i E. Vigneux, 2006. Atlas des poissons et des crustacés d'eau douce des Comores, Mascareignes et Seychelles. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 65: 250 p.
  7. Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p.
  8. 8,0 8,1 Bell-Cross, G. i J.L. Minshull, 1988. The fishes of Zimbabwe. National Museums and Monuments of Zimbabwe, Harare, Zimbàbue. 294 p.
  9. Wang, S. (ed.), 1998. China red data book of endangered animals. Pisces. National Environmental Protection Agency. Endangered Species Scientific Commision. Science Press, Beijing, Xina. 247 p.
  10. Wang, S. (ed.), 1998.
  11. Louette, M., 2004. Poissons d'eau douce. P. 231-241. A: M. Louette, D. Meirte i R. Jocqué (eds.). La faune terrestre de l'archipel des Comores. Stud. Afrotrop. Zool. 293:1-456.
  12. Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
  13. Louette, M., 2004.
  14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. Shao, K.-T. i P.L. Lim, 1991. Fishes of freshwater and estuary. Encyclopedia of field guide in Taiwan. Recreation Press, Co., Ltd., Taipei. vol. 31. 240 p. (en xinès).
  16. Keith, P., E. Vigneux i P. Bosc, 1999. Atlas des poissons et des crustacés d'eau douce de La Réunion. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines Naturels 39: 136 p.

Enllaços externs modifica