Animació de pantalla d'agulles
L'animació de pantalla d'agulles és una tècnica d'animació en la qual es fa ús d'una pantalla plena d'agulles que poden moure's cap a dintre o cap a fora, pressionant-les amb un objecte. Aquestes agulles generen un relleu, el qual s'il·lumina des dels costats per generar una imatge en la pantalla, amb la seva ombra. El resultat és una imatge que podria confondre's amb un ombreig fet a carbonet. Amb aquesta tècnica es pot aconseguir una àmplia gamma d'efectes de textures molt difícils d'aconseguir amb l'animació tradicional per cel·les. La tècnica va ser desenvolupada per Alexandre Alexeieff i la seva esposa Claire Parker, els qui sovint visitaven el National Film Board of Canada. Aquesta parella van arribar a realitzar un total de sis curtmetratges amb aquest tipus d'animació, en un total de cinquanta anys.
La pantalla original contenía 240.000 agulles, les quals usualment eren pressionades una per una amb una petita eina o amb altres instruments especialment dissenyats. Les agulles s'unien fermament a la pantalla, perquè la imatge produïda per aquestes romangui estable durant dies o fins i tot setmanes, atès que cadascuna era composta amb tal subtilesa. Avui dia hi ha disponibles pantalles més petites i barates, que es venen a la web o en museus de ciència.
Segons Claire Parker, les imatges creades amb la pantalla d'agulles feien possible la realització de pel·lícules animades que s'escapaven de l'aspecte camús i "còmic" de l'animació per cel·les, donant lloc en canvi a efectes dramàtics i poètics gràcies a l'explotació del chiaroscuro.
Un animador contemporani el qual utilitza aquesta tècnica és Jacques Drouin, del National Film Board.
S'han fet diversos programes d'ordenador que simulen l'efecte d'una pantalla d'agulles tradicional.