Ankhesenamon
Ankhesenamon fou una reina egípcia. Tercera filla del faraó Akhenaton i de la gran esposa reial, la reina Nefertiti, el seu nom de naixement fou Ankhesenpaaton "La que viu per a Atón".[1] A les cròniques hitites és coneguda com a Dahamunzu, probablement un títol més que el nom.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1348 aC Tebes |
| Mort | 1322 aC (25/26 anys) Memfis |
| Sepultura | Vall dels Reis |
| Gran esposa reial | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | reina |
| Altres | |
| Títol | Gran esposa reial |
| Família | Dinastia XVIII d'Egipte |
| Cònjuge | Tutankamon |
| Fills | Ankhesenaton Taixerit, Mòmia 317a, Mòmia 317b |
| Pares | Akhenaton i Nefertiti |
| Germans | Tutankamon, Neferneferuaton Tasherit, Neferneferure, Setepenre, Meritaton Taixerit, Ankhesenaton Taixerit, Meritaton i Meketaton |
Biografia modifica
Quan Tutankhaton va pujar al tron, hi fou casada. El faraó tenia uns 9 anys i probablement la núvia en tenia pocs més. El matrimoni va canviar el seu nom (d'un final amb Aton a un final en Ammon) el segon any, moment en què el culte exclusiu d'Aton fou abolit.[1]
Pel seu origen patern, tenia dret al tron en cas de manca de mascles. A la prematura mort de Tutankhamon, el va succeir en el tron i els seus ministres, especialment el visir Ay, li van indicar que hauria de triar marit. El mateix Ay segurament es va proposar com a candidat, però la reina era jove (uns 20 anys o poc més) i Ay era ja gran i li va donar llargues.
Ankhesenamon va escriure a Subiluliuma I, el rei hitita, demanant un fill per casar-s'hi i esdevenir faraó. Aquest, qui era davant de Kargamis, segurament va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial.[1] Al cap d'unes setmanes o mesos, va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei, va declarar l'establiment de la pau entre Hatti i Egipte i va enviar un dels seus fills, anomenat Zannanza (alguns erudits pensen que més que el nom del príncep es tractaria del seu títol egipci), per casar-se amb la vídua de Tutankhamon. Però en el camí, Zannanza fou assassinat segurament per un partit antihitita egipci que preferia veure al tron el visir Ay o el general Horemheb (els dos són sospitosos de ser-ne els instigadors). Aquests fets van originar la guerra entre Egipte i els hitites. Llavors, Ay la va obligar a casar-se amb ell i així va esdevenir faraó.[1]
Després d'això, ja no se'n sap res més.
Representacions modifica
Ankhesenamon apareix representada amb una delicada i complicada perruca, la serp uraeus al front, els ulls pintats i la cara maquillada. També porta arracades, un ampli collar i un llarg vestit blanc que li arriba fins a les sandàlies. A les escenes a las que apareix, els texts hi fan referència com la gran maga.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 124,125,127. ISBN 9788408036166.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ankhesenamon |