Ann Rosamund Oakley, nascuda Ann Rosamund Titmuss (Londres, 17 de gener de 1944) és una sociòloga, feminista i escriptora britànica.[1] Ha estat catedràtica de Sociologia i Política Social de l'Institut d'Educació de l'University College de Londres, i fundadora-directora de la Unitat de Recerca en Ciències Socials del mateix Institut. L'any 2005 va retirar-se parcialment del treball acadèmic per concentrar-se en la escriptura, especialment de novel·les.[2]

Infotaula de personaAnn Oakley
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSomerville College
Haberdashers' Aske's School for Girls
Bedford College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, sociologia i feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòloga, professora d'universitat, escriptora, novel·lista, feminista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Londres
Institut d'Educació - UCL Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaRosamund Clay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webannoakley.co.uk Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Filla única del sociòleg Richard Titmuss i de la seva esposa Kathleen Titmuss (cognom de soltera, Miller) Oakley és autora d'una biografia dels seus pares (Man and wife: Richard and Kay Titmuss: my parents' early years, 1996)[3] i d'una obra en que tracta parcialment de la relació amb el seu pare i del tipus de família on ella va néixer i créixer (Father and Daughter, 2014). Era una família molt convencional, en què la professió i comoditats del pare tenien prioritat, tot i que el pare i la mare fossin ambdós radicals en política. Hi descriu la seva mare com una dona que no va gaudir d'una vida feliç, comparada amb les de les altres sociòlogues amb qui el seu pare es relacionava.[4]

Va estudiar a l'escola de noies Haberdashers' Aske's School for Girls i al Somerville College de la Universitat d'Oxford, on es va llicenciar en filosofia, política i economia el 1965, després d'haver-se casat amb el també futur acadèmic Robin Oakley l'any anterior. En els anys següents, Oakley va escriure guions per a la televisió infantil i nombrosos contes i va tenir dues novel·les rebutjades pels editors. L'any 1969 va tornar a l'educació formal al Bedford College, Universitat de Londres, per fer-hi el doctorat. La seua tesi és un estudi de les actituds de les dones davant les tasques domèstiques, del qual finalment en van derivar diversos textos dels seus primers llibres. Aquesta tesi va gestar-se en adonar-se que el treball domèstic no era considerat treball.[5] Gran part de la seua investigació sociològica s'ha centrat en la sociologia mèdica i la salut de les dones. També ha fet importants contribucions a debats sobre mètodes d'investigació sociològica.

L'any 1985 Oakley es va traslladar a treballar a l'Institut d'Educació de l'University College de Londres, on va ser catedràtica de Sociologia i Política Social i on el 1990 va fundar la Unitat de Recerca en Ciències Socials (SSRU, de l'anglès Social Science Research Unit).[6]

Ann Oakley ha escrit nombroses obres acadèmiques, moltes centrades en la vida i els rols de les dones a la societat, així com diverses novel·les de gran èxit, de les quals la més coneguda és probablement The Men's Room, que va ser adaptada per Laura Lamson per a la BBC l'any 1991; que van protagonitzar Harriet Walter i Bill Nighy. També ha escrit una primera autobiografia parcial. Ella dividix la seua vida entre Londres i una casa rural on realitza la majoria dels seus escrits de ficció. És mare i àvia.

Contribucions modifica

La teoria del gènere modifica

Ajudant-se d'estudis biològics, psicològics, mèdics, psiquiàtrics i antropològics, Ann Oakley definix per primera vegada el gènere. Es deslliga amb el seu treball del determinisme sociocultural d'època i dona llum al concepte de gènere. Amb això posa en evidència que existix diferència entre sexe (biològic) i gènere (construcció social).[7] El gènere no és adquirit, com el sexe. Tot al llarg del procés de socialització diversos agents i elements culturals orienten el sentiment de pertinença al gènere femení o masculí amb independència del sexe que posseïm.[7]

Va ser pionera en introduir la noció sociològica de gènere, però fou molt criticada llavors. La definició que Oakley fa del gènere va aixecar molta controvèrsia. En el seu llibre Sex, gender and society (1972), definix el sexe com« un terme de la biologia» i el gènere com a un terme «emprat per la psicologia i relacionat amb els processos culturals».[7] Segons Oakley, «sovint pensem que aquestes paraules són simplement dues maneres de considerar la mateixa diferència; i que si, per exemple, una persona és de sexe femení, pertany automàticament al gènere corresponent». Però, apunta, «no és pas així. Ésser home o dona, nen o nena, és tant en la manera de vestir-se, els gests, l'activitat, la xarxa social i la personalitat, com en els òrgans genitals que hom posseïx» (Oakley, A. 1972:158).

La teoria de l'alienació domèstica modifica

És perquè les dones han cuidat tradicionalment dels nens de la casa que la societat ha considerat natural que també s'ocupés de la casa. El treball de la dona a la llar es torna d'aquesta manera en una feina considerada socialment inferior. Però, tanmateix, no deixa de ser una feina i, per tant, s'hauria de catalogar dins el llistat d'oficis.[8] Ann Oakley posa de manifest amb el seu treball sobre la feina domèstica com la societat ha naturalitzat una forma més de violència simbòlica cap a la dona. Això es traduïx en no remuneració i infravaloració del treball domèstic. Aquesta divisió de rols a la feina condemna la dona a ser esclava del capital. És a dir, aquesta naturalització d'una tasca que tots dos sexes poden acomplir, aliena la dona i la insatisfà, i permet mantenir un règim patriarcal on l'home és centrat i públic, la dona sensible i dèbil.[8]

Reconeixements i premis modifica

L'any 2011 l'Associació Britànica de Sociologia va atorgar a Ann Okley un dels primers premis Lifetime per la seua extraordinària contribució a la història del desenvolupament de la sociologia al Regne Unit.[9] L'any 2012 la fundació Leverhulme Trust va atorgar-li un Emeritus Fellowship (subvenció per a dos anys de recerca a investigadors jubilats o parcialment jubilats)[10] per un import de 14.462 lliures esterlines.

Publicacions d'Ann Oakley modifica

No ficció modifica

Ficció modifica

Articles modifica

Referències modifica

  1. Mohit K. (ed.), Ray. «Oakley, Ann (1944-)». A: The Atlantic Companion to Literature in English. Atlantic Publishers & Dist, 2007, pàg. 403. ISBN 978-81-269-0832-5 [Consulta: 29 setembre 2020]. 
  2. «Ann Oakley». [Consulta: 29 setembre 2020].
  3. «Man and wife : Richard and Kay Timmus : my parents' early years - fitxa» (en anglès). The Library of Congress. [Consulta: 3 juny 2023].
  4. Benn, Melissa «Father and Daughter review – Ann Oakley on Richard Titmuss» (en anglès). The Guardian, 10-11-2014. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 3 juny 2023].
  5. «Au pairing and domestic labour» (en angles), 14-09-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  6. UCL. «Social Science Research Unit (SSRU)» (en anglès), 26-07-2018. [Consulta: 29 setembre].
  7. 7,0 7,1 7,2 Ferry, Pınar «Ann Oakley, Sex, Gender and Society» (en francès). Lectures, 02-12-2015. DOI: 10.4000/lectures.19627. ISSN: 2116-5289.
  8. 8,0 8,1 Diversos. Sociologues : les grandes idées tout simplement. Londres: DK, 2015
  9. «Professor Ann Oakley | Women in the Humanities» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2018].
  10. «Emeritus Fellowships | The Leverhulme Trust». [Consulta: 3 juny 2023].

Bibliografia modifica

  • Rich, Adrienne. Naixem de dona. La maternitat com a experiència. Barcelona: Lleonard Muntaner Editor, 2022. 

Enllaços externs modifica