Anna Gavalda
Anna Gavalda (Boulogne-Billancourt, 9 de desembre de 1970) és una guardonada novel·lista francesa.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1970 (53 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | periodista, guionista, escriptora, novel·lista, traductora, escriptora de literatura infantil |
| Activitat | 1987 – |
| Gènere | Novel·la |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Signatura  | |
     | |
Biografia modifica
Anna Gavalda és filla d'un pare que venia sistemes informàtics a bancs i d'una mare que dissenyava bufandes per a grans marques.[3] Va ser alumna d'hypokhâgne al Lycée Molière l'any 1990.[4]
Llicenciada a la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona, s'ha dedicat a tots mena d'oficis abans d'emprendre la seva carrera literària –florista, professora de francès, cronista d'un diari dominical...– fins que començà a escriure articles sobre llibres per a nens a la revista Elle.[5]Apassionada des de sempre per la lectura i l'escriptura, la seva aventura literària comença l'any 1992 amb La plus belle lettre d'amour, que obté el premi France Inter.[6]
La revista Voici la descriu com "una descendent llunyana de Dorothy Parker". Anna Gavalda va néixer en una zona residencial de classe alta dels afores de París. A la vegada que exercia la professió de periodista, el 1999 va publicar una col·lecció d'històries curtes amb el títol Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part,[1] una obra de gran acceptació crítica i d'èxit comercial que va vendre més de 750.000 còpies a la seva França natal i que, l'any 2000, va guanyar el premi Grand Prix RTL-Lire.[1] El llibre es va traduir a moltes llengües, l'anglès entre d'altres, i es va vendre a vint-i-set països. El 2003 es va publicar a l'Amèrica del Nord amb el títol I Wish Someone Were Waiting for Me Somewhere, amb una gran acceptació entre el públic. El llibre va ser molt elogiat i ja forma part de biblioteques generals i escolars arreu del món.
La primera novel·la de Gavalda, Je l'aimais (L'estimava) es va publicar a França a febrer de 2002 i,[1] una mica més tard, en anglès. Basada en el fracàs del seu matrimoni, també va ser un gran èxit literari i de vendes, i el va seguir la novel·la juvenil curta, de 96 pàgines, 35 kilos d'espoir (35 kilos d'esperança) escrita, segons ella, "per retre homenatge a aquells estudiants meus que no tenien aptituds a l'escola però que, això no obstant, eren gent meravellosa."
El 2004 va publicar la seva tercera novel·la, Ensemble c'est tout,[1] que se centrava en les vides de quatre persones que vivien en un bloc de pisos: una artista jove amb dificultats que treballa netejant oficines a la nit, un jove aristòcrata inadaptat, un cuiner i una àvia d'edat avançada. Aquest llibre de 600 pàgines és un best-seller a França i s'ha traduït a l'anglès amb el nom Hunting and Gathering.
El 2011 va traduir al francès Stoner, del nord-americà John Williams.[2]
Divorciada i mare de dos fills, Gavalda viu a la petita localitat de Melun, Sena i Marne, a uns 50 km al sud-oest de París. A més de ser novel·lista, col·labora amb la revista Elle.
Obres modifica
- Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part, 1999
- 35 kilos d'espoir, 2002
- Je l'aimais, 2002
- L'échappé belle, 2002 (Premi Tortignole)
- A Leurs Bons Coeurs (2005)
- Ensemble, c'est tout, 2005 (portada al cinema pel director Claude Berri el 2007)
- La consolante, 2008 [1]
Obres de l'autora traduïdes al català modifica
Obres traduïdes al català[2][5]
- De tot cor
- Una vida millor
- M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc (traducció d'Anna Casassas)
- L'estimava (traducció de Maria Antònia Oliver Cabrer)
- A gust amb la vida (L'échappé belle: traducció d'Oriol Sánchez Vaqué)
- Junts i prou (traducció de Xevi Solé Muñoz i Xavier Garcia Muniesa)[7]
- 35 kilos d'esperança
- El consol (traducció de Carles Sans Climent, Xavier Garcia Muniesa i Ona Rius Piqué)
- Billie (traducció de Maria Llopis Freixas)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Anne Gavalda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Anna Gavalda». Grup 62. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ Fiche sur Un monde à Lire sur www.mondalire.com
- ↑ Peras Delphine «Anna Gavalda - La discrète». L'Express, 01-04-2008 [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Llopis Freixas, Maria. «Anna Gavalda». Visat. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Fiche biographique de l'auteur» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ Fàbrega Sala, Ramon. «Junts i prou, Anna Gavalda». Quadern vermell. Club de lectura, 25-03-2020. [Consulta: 31 octubre 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Gavalda |