Anna Kiesenhofer

Medaller
Competint per Àustria
Ciclisme
Jocs Olímpics

Anna Kiesenhofer
	;
Biografia
Naixement	14 febrer 1991 (33 anys); Kirchdorf an der Krems (Àustria)
Dades personals
Formació	Universitat Politècnica de Catalunya ; Universitat Tècnica de Viena ; Universitat de Cambridge
Director de tesi	Eva Miranda
Alçada	167 cm
Activitat
Ocupació	ciclista, matemàtica
Nacionalitat esportiva	Àustria
Esport	ciclisme de carretera ; triatló
Trajectòria
Participà en
2023	UCI Women's WorldTour 2023 (199a)
2023	Calendari femení de l'UCI 2023 (89a)
2022	UCI Women's WorldTour 2022 (177a)
2022	Calendari femení de l'UCI 2022 (137a)
25 juliol 2021	ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - ciclisme en ruta femení (1a)
2021	calendari UCI femení 2021 (32a)
2020	calendari UCI femení 2020 (88a)
2019	Campionats del món de ciclisme en ruta de 2019
2019	calendari UCI femení 2019 (150a)
2016	calendari UCI femení 2016 (174a)
	Premis (2021) Ciclista austríac de l'any ;
Lloc web	anna-kiesenhofer.com

Anna Kiesenhofer (Niederkreuzstetten, Àustria, 14 de febrer del 1991) és una ciclista i matemàtica austríaca. Tot i no ser ciclista professional en aquell moment, va guanyar la medalla d'or a la cursa de carretera individual femenina dels Jocs Olímpics de 2020 (celebrats el 2021 per la pandèmia de la covid-19),^[1] esdevenint la primera austríaca que n'aconseguia una des dels jocs de 2004. També és investigadora postdoctoral en matemàtiques a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL).^[2]

Trajectòria acadèmica modifica

Kiesenhofer va estudiar matemàtiques a la Universitat Tècnica de Viena (2008–11) i un màster a la Universitat de Cambridge (2011–12). Posteriorment, el 2016 va assolir el doctorat en matemàtica aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi Integrable systems on b-symplectic manifolds,^[3] dirigida per Eva Miranda. Actualment, és una investigadora postdoctoral a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i forma part d'un grup que investiga equacions no lineals diferencials parcials que sorgeixen en física matemàtica.^[4]^[5]

Trajectòria ciclista modifica

Abans de centrar la seva carrera esportiva en el ciclisme, Kiesenhofer competia al triatló i el duatló; però va haver de deixar aquestes pràctiques a causa d'una lesió que li impedia córrer en plenitud.^[6] El 2014, es va fer sòcia del Club Ciclista Gràcia i va participar i guanyar a la crono d'Olorda i la marxa Minera de Berga.^[7] Posteriorment, es va unir a l'equip ciclista català Frigoríficos Costa Brava – Naturalium. El 2015, va participar a proves de cyclo-esports, com ara el Gran Fondo New York, amb l'arribada al Mont Ventoux, on es va proclamar vencedora. Va poder participar al Tour de l'Ardèche; però va patir una caiguda a la primera etapa en la primera etapa i va retirar-se dies més tard en veure que no aconseguia recuperar-se de les lesions.^[8]

El 2016, va guanyar el Copa d'Espanya^[9] i va tornar a competir al Tour de l'Ardèche, on formava part de l'equip internacional. Es va imposar a la tercera etapa i va situar-se primera de la classificació general;^[10] posició que perdria l'endemà en benefici de Flávia Oliveira^[11] tot i que va poder mantenir el segon lloc a la classificació general fins a la fi de la competició.^[12]

El 2017, va competir professionalment amb l'equip Lotto-Soudal ladies; però ho va deixar perquè l'afectava massa la salut (tenia amenorrea i problemes als ossos).^[6] Llavors, va decidir centrar-se en la seva trajectòria acadèmica, tot i que sense abandonar mai del tot el ciclisme.

El 2019, es va imposar als campionats nacionals austríacs, tant a la prova en línia com a la contrarellotge individual, revalidant aquest últim triomf tant el 2020 com el 2021.

El 2020, a més del campionat nacional en contrarellotge, va quedar tercera al Tour de l'Ardèche.

El 2021, poc després de revalidar per tercera vegada consecutiva el campionat contrarellotge nacional austríac, va ser l'única representant austríaca a la cursa en línia dels Jocs Olimpics de Tòquio, competició on va guanyar la medalla d'or després de completar tota la cursa escapada. Malgrat no disposar d'entrenador i ser una ciclista amateur, va aconseguir imposar-se a les favorites, arribant a la meta 75 segons abans que la neerlandesa Annemiek van Vleuten.^[2]^[13]^[14] Kiesenhofer es va escapar a la sortida i va formar un quintet, que ja reduït a un trio (Omer Shapira, Anna Plichta i ella) gaudia de 10 minuts d'avantatge sobre el gran grup a 86 km de l'arribada.^[2] A falta de 41 km, durant l'ascens al Kagosaka, va marxar en solitari i va aconseguir mantenir el liderat fins al final de la prova.^[13]^[15]