Anorexigen
Anorexigen (del grec an- = "sense" i orexis = "apetit"), també conegut com a anorexigènic, anorexiant, o supressor de la gana, és aquell fàrmac o complement dietètic, que redueix la gana. Se sol emprar en el tractament de l'obesitat greu com a complement d'una dieta hipocalòrica. Els fàrmacs d'aquest tipus estan sovint relacionats amb les amfetamines. Els militars alemanys van experimentar l'administració d'amfetamines als seus soldats l'any 1945, quan les reserves d'aliments eren ben escasses a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial.[1] Contrasta amb els estimulants de la gana denominats orexigen.
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | anti-obesity medication (en)  , principi actiu i Droga simpatomimètica  |
| Codi ATC | A08AA |
Llista d'anorexigens que actuen centralment modifica
Segons Anatomical Therapeutic Chemical Classification System:[2]
- Phentermine
- Diethylpropion
- Rimonabant† (antagonista dels cannabinoides
- Sibutramine†
- Oxymetazoline
- Benfluorex
- Butenolide
- Cathine
- Diethylpropion
- FG-7142
- Phenmetrazine
- Phentermine
- Phenylpropanolamine
- Pyroglutamyl-histidyl-glycine
- Sibutramine
Altres compostos supressors de la gana inclouen:
- Amfetamina
- Benzphetamine
- Bupropion
- Bupropion/naltrexone (Contrave)
- Dextroamphetamine
- Dexfenfluramine† (the D-enantiomer of fenfluramine; withdrawn for the same reason as its racemate)
- Dexmethylphenidate
- Fenfluramine†
- Glucagon
- Methylenedioxypyrovalerone (MDPV)
- Liraglutide (Saxenda)
- Lorcaserin (Belviq)
- Lisdexamfetamine dimesylate (Vyvanse)
- Methamphetamine
- Methylphenidate (Ritalin)
- Phendimetrazine
- Phentermine/topiramate (Qsymia)
- Phenethylamine
- Topiramate (Topamax—an)
Llista d'anorexigens amb actuació perifèrica modifica
Només hi ha un membre en aquest grup, —orlistat (Xenical).
Salut pública modifica
Han ocorregut epidèmies d'hipertensió pulmonar fatal i danys a les vàlvules del cor associades amb els agents anorexigens. Aquest va ser el cas del fàrmac aminorex a la dècada de 1960 i també del fenfluramine a la dècada de 1990.[4] La probable relació de phenylpropanolamine amb l'atac hemorràgic va portar la Food and Drug Administration (FDA) a retirar-los del mercat l'any 2000, i també en el cas de l'efedrina que es va pohibir en els suplements dietètics el 2004.
Alternatives no farmacèutiques modifica
- Els efectes de pèrdua de pes en l'aigua ha donat lloc a certa recerca científica.[5] Beure aigua abans dels àpats pot ajudar en la supressó de la ganan. Consumir mig litre d'aigua 30 minuts abans dels àpats està correlacionat amb una modesta pèrdua de pes (1–2 kg) en homes obesos [6] and women.[7]
- El gènere de plantes Hoodia, històricament s'ha utilitzat com supressor de la gana, en combinació amb extractes d'altres plantes com la fucoxantina, que es troba a les algues.
Referències modifica
- ↑ Lemke, Thomas L.; Williams, David A. «Anorexiants as Pharmacologic Agents in the Management of Obesity». A: Foye's Medicinal Chemistry, 2012.
- ↑ ATC/DDD Index
- ↑ Plantilla:MeshPharmaList
- ↑ Fishman AP. Aminorex to Fen/Phen: An Epidemic Foretold. Circulation 1999;99:156. Fulltext. PMID: 9884392
- ↑ «Pre-meal water consumption for weight loss». Australian Family Physician, 42, 7, 2013, pàg. 478.
- ↑ Dennis EA, Dengo AL, Comber DL, Flack KD, Savla J, Davy KP, Davy BM. "Water consumption increases weight loss during a hypocaloric diet intervention in middle-aged and older adults." Obesity (Silver Spring) 2010 Feb;18(2):300-7. [1] doi:10.1038/oby.2009.235. PMID: 19661958
- ↑ Vij VA, Joshi AS. "Effect of excessive water intake on body weight, body mass index, body fat, and appetite of overweight female participants." J Nat Sci Biol Med. 2014 Jul;5(2):340-4. [2]. doi:10.4103/0976-9668.136180 PMID: 25097411
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anorexigen |
- Questions and Answers about appetite suppressant medication treatment Arxivat 2009-03-21 a Wayback Machine. from the Medical College of Wisconsin
- «Anorexigen» (en anglès). Medical Subject Headings.
- Mitchell, Kari. «Anorexiant Agents: Considerations for Use». Drug Therapy Topics. University of Washington Medical Center, gener 1997. [Consulta: 25 desembre 2013].
].