Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.[1] Pel que fa al seu significat, és el contrari de sinònim. L'origen de la paraula es troba a la filologia del segle xix.

Els antònims es poden formar afegint un prefix negatiu a la paraula (com fer- desfer, per exemple) o canviant totalment el mot (com bonic-lleig, per exemple)

Segons el tipus de relació que s'estableix entre els antònims es parla de:

  • antònims pròpiament dits: existeix una gradació entre els termes, es poden introduir paraules que matisin l'oposició (exemples: fred-calent pot haver-hi temperat).
  • complementaris: l'afirmació d'un implica la negació d'un altre (exemples: mort - viu) i
  • inversos: l'existència d'un implica la de l'altre (exemples: comprar - vendre).

Referències modifica

  1. Fabra, Pompeu. Diccionari manual de la llengua catalana. 1. ed. Barcelona: Edhasa, 1983. ISBN 84-350-0396-5.