Antic pavelló de la Caixa de Pensions
L'Antic pavelló de la Caixa de Pensions és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou construït per l'Exposició Universal de 1929. Va ser seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i des de 2014 és la seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Josep Maria Ribas i Casas Manuel Maria Mayol i Ferrer | |||
| Construcció | 1928 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | academicisme arquitectura neoclàssica | |||
| Altitud | 48 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Montjuïc (Barcelonès) | |||
| Localització | Jardins Fabià Puigserver - Passeig de Santa Madrona, Barcelona | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41324 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 1783 | |||
Història modifica
Les dates previsibles de construcció de l'edifici són 1928-1929, car encara no s'ha pogut localitzar ni els plànols ni un full d'encàrrec als arquitectes autors del projecte.[1] Fou un pavelló encarregat per la Caixa per exhibir la seva obra social en l'Exposició Universal de 1929, i va ser un dels pavellons que no es van enderrocar després de l'exposició.[2] El 1931, després de l'Exposició i durant els anys de la República, la Caixa de Pensions l'utilitzà per altres usos de caràcter social.[1] Va ser hospital de guerra i banc de sang.[2] Després de la guerra civil, va ser ocupat durant un temps per l'Instituto Nacional de Previsión.[1]
Després de molts anys d'abandó, el 1995 va passar a ser la seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb una adaptació feta per Soler-Farriol Arquitectes que van recuperar el poc que es va poder salvar de l'edifici original, aixecat sense fonaments, ja que, com altres de l'entorn, havia de ser efímer.[2] El 2014 va passar a ser la seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Descripció modifica
Està ubicat al parc de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc. Es un edifici aïllat, amb la façana principal afrontant al passeig Santa Madrona entre els carrers Lleida i Guardia Urbana.[1]
Es tracta d'un palau que s'organitza en un cos central rectangular, al que se li adjunten dos laterals, avançats respecte al central per crear un espai d'entrada. Aquesta unió entre els cossos no es directa, sinó que es fa a través d'uns mòduls estrets, retirats de la façana principal. Sobre aquests mòduls s'alcen dues torres rectangulars de dues plantes d'alçada.[1]
Tot el conjunt està elevat respecte al carrer, i per això també disposa d'un sistema de plataformes amb rampes i escalinates d'accés.[1]
El cos principal, de tres plantes d'alçada, té una composició d'obertures de cinc eixos verticals. En planta baixa disposa d'arcs de mig punt, emmarcant una finestra rectangular i una circular, excepte el central, que conté la porta d'entrada protegida per una marquesina moderna de vidre. Els arcs estan separats per pilastres encoixinades on recolza la cornisa que separa la base de l'edifici de la part superior. A la part superior de la cornisa es disposen petits pilars que serveixen de base a columnes jòniques que configuren la planta superior a la façana. El coronament consisteix en un fris sense decoració i una cornisa de caràcter classicista amb dentell.[1]
Els dos cossos laterals són més rectangulars i de dues plantes. En els punts on els laterals s'ajunten amb el central, s'alcen les dues torres rectangulars amb llotja i coberta de quatre vents.[1]
La resta de façanes repeteixen els criteris i repertori classicista, excepte la façana posterior que presenta un gran arc de mig punt tancat amb una vidriera i protegit amb un filtre solar modern.[1]
El parament de la façana està fet amb revestiment llis i els emmarcaments i pilastres amb pedra.[1]
Les teulades de teula àrab es disposa a quatre vents i els seus ràfecs queden amagats pels canals de recollida d'aigua. El cos central disposa d'una gran lluerna que il·lumina un espai a mode de pati interior, allargat en la direcció del eix longitudinal de l'edifici.[1]
La resta de l'interior ha sofert moltes refaccions però encara són visibles els arcs de mig punt que formaven un porxo obert a la zona de l'accés principal. Aquest porxo ha estat tancat, alineant el nou tancament amb el pla de la façana principal.[1]
Artísticament cal destacar la escultura de marbre de Minerva de Joan Borrell i Nicolau, que es troba en una fornícula en la façana de la plataforma que dona al carrer.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Institut Cartogràfic de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Antic pavelló de la Caixa de Pensions (Institut Cartogràfic)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2023].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic pavelló de la Caixa de Pensions |
- «Institut Cartogràfic de Catalunya». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.