Antigorita
L'antigorita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Matthias Eduard Schweizer li va posar aquest nom el 1840 per la Vall d'Antigorio, a Itàlia, lloc on es va trobar. En realitat, l'exemplar tipus es va recollir a prop de la frontera entre Suïssa i Itàlia a partir d'afloraments de la serpentinita Geisspfad i no està clar en quin país es van prendre les mostres. Pertany al grup serpentina.[2][3] És un mineral molt relacionat amb la lizardita i el crisòtil.
 Antigorita | |
|---|---|
 Antigorita provinent del Comtat de Jackson, Carolina del Nord, Estats Units | |
| Fórmula química | Mg₃Si₂O₅(OH)₄ |
| Epònim | Valle Antigorio (en)   |
| Localitat tipus | Binn valley (en) i Valle Antigorio (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.27 |
| Dana | 71.1.2a.1 |
| Heys | 14.4.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 43,53Å; b = 9,25Å; c = 7,26Å; β = 91,13° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | verd, gris, blavós, marró i negre |
| Exfoliació | molt bona |
| Fractura | desagregable |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca verdosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,5 a 2,6 g/cm³ (mesurada); 2,52 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,555 a 1,567 nβ = 1,560 a 1,573 nγ = 1,560 a 1,573 |
| Birefringència | δ = 0,005 a 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 20° to 50° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ni, Al, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. |
| Any d'aprovació | 1840 |
| Símbol | Atg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'antigorita es troba normalment en forma massiva o en plaques, i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa varia entre 3,5 i 4 a l'escala de Mohs i la seva exfoliació és molt bona. Predominen els exemplars de color verd, tot i que també són normals de color verd-blavós, blanc, marró o negre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antigorita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
.jpg)
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Costabona, situades a Prats de Molló i la Presta, una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.[4] També ha estat trobada a les pedreres de Gualba, al Vallès Oriental (Barcelona).
Varietats modifica
Trobem les següents varietats d'antigorita:
- Al-Antigorita, o alumoantigorita, és una varietat que conté alumini.[5]
- Bowenita, una varietat groguenca més toba que l'antigorita. EL nom li va donar James D. Dana en honor del químic i mineralogista George Thomas Bowen.[6]
- Jade dels Andes, nom comercial que rep una varietat dura de qualitat lapidària (composta predominantment d'antigorita, amb un 21-31% de lizardita, magnetita i carbonat-Mg) provinent de l'Argentina. El color varia des de diverses tonalitats de verd, passant pel color groguenc, fins a gairebé negre.[7]
- Jenkinsita, una varietat ferrosa, també coneguda com a ferroantigorita.[8]
- Picrolita, una varietat columnar o fibrosa.[9]
- Vorhauserita, una varietat marronosa a negra d'antigorita que conté manganès.[10]
- Wil·liamsita, una varietat verd poma pàl·lid i translúcida d'antigorita.[11]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antigorita |
- ↑ «Antigorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 desembre 2015].
- ↑ «Antigorita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Antigorita». Fotominer. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ Michel Dubru «Pétrologie et géochimie du marbre à brucite et des borates associés au gisement de tungstène de Costabonne, (Pyrénées orientales, France)». HAL theses, 1986 [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Al-Antigorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Bowenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Andes Jade» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Jenkinsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Picrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Vorhauserite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ «Williamsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2014].