Antiinfecciós
Es considera fàrmac antiinfecciós a aquella substància aplicada localment, ingerida, o injectada amb la finalitat de combatre infeccions. Dins de la categoria de antiinfecciosos es troben antibacterians, antivirals, antifúngics, antiparasitaris.[1]
Quan l'ésser humà o qualsevol animal domèstic han estat atacats per un microbi o qualsevol altre paràsit, interessa disposar de substàncies que siguin actives enfront de l'agent invasor, sense afectar a l'hoste (acció quimioteràpica). No obstant això, en aquest cas hi ha tres factors que cal tenir en compte i que s'influeixen mútuament: el microorganisme o paràsit, l'agent antiinfecciós (antibiòtic, antiviral, antifúngic) i l'hoste. A la figura es representa el triangle Davis que relaciona aquests tres factors.[2]
Diferenciació de termes i conceptes modifica
Cal remarcar que, agent antiinfecciós no és sinònim de "antibiòtic" o "antibacterià", ja que el primer és una categoria que abasta diferents tipus de fàrmacs i substàncies, de la mateixa manera que un antiviral, com la zidovudina és diferent d'un antiamèbic, com el metronidazole. D'acord amb el codi ATC o Sistema de Classificació Anatòmica, Terapèutica, Química (ATC), el llistat de substàncies actives es divideixen en diferents grups segons l'òrgan o sistema en què actuen i les seves propietats terapèutiques, farmacològiques i químiques, la primera substància posseeix el codi ATC J05AF01 ; mentre que la segona posseeix el codi ATC J01XD02. Les dues substàncies estan incloses dins de la categoria agents antiinfecciosos, i el seu codi comença amb J, però al mateix temps estan dins d'altres subcategories segons la seva estructura, tipus d'organisme al qual ataquen, o el lloc on s'efectuaran seva acció, etc.[3]
De la mateixa manera, s'ha de recalcar que els agents antiinfecciosos poden també estar categoritzats en fàrmacs usats en teràpia dermatològica i en antiparasitaris Codis ATC D [4] i P,[5] respectivament.
Es parla d'antisèpsia o desinfecció quan l'agent químic actua sobre el microbi fora de l'organisme, per exemple, en la desinfecció d'una latrina, la neteja d'instrumental quirúrgic, o de les excrecions d'un malalt amb fenol.
Quan s'administra el fàrmac antiinfecciós a l'interior de l'organisme sorgeix el concepte de quimioteràpia, en què conflueixen factors com ara la difusió en els teixits, la tolerància o la biotransformació.[6]
L'ideal seria que els fàrmacs i altres agents antiinfecciosos siguin dissenyats amb toxicitat selectiva, és a dir, que siguin tòxics contra el microorganisme infecciós, però, això de moment no és possible, ja que les cèl·lules humanes també poden ser afectades directament o indirectament. Produir substàncies químiques per combatre amebes o cucs intestinals sense impactar el funcionament fisiològic normal és difícil, sobretot si l'agent infecciós fa el seu mal a l'interior de la cèl·lula.[7]
Exemples de tipus de fàrmacs antiinfecciosos modifica
Dermatològics modifica
- D01AC01 Clotrimazole
- D01AC02 Miconazole
- D01AC03 Econazole
- D01AC08 Ketoconazole
- D01AC10 Bifonazole
Sistèmics modifica
- P01BA01 Cloroquina
- P01BA02 hidroxicloroquina
- P02CA01 Mebendazole
- J01G Aminoglucòsids
Referències modifica
- ↑ antiinfecciós a Optimot
- ↑ ; Nagle «Terapia vasodilatadora para la CHF». A: Introducción a la farmacología. 5a. México: Mcgraw-Hill Interamericana, 2005, p. 257. ISBN 978-970-10-6123-7.
- ↑ «ATC/DDD Index 2018». Norwegian Institute of Public Health, Diciembre 2017. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ «Dermatological drugs». ATC Code: Anatomical Therapeutic Chemical Classification System. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ «Dermatological drugs». ATC Code: Anatomical Therapeutic Chemical Classification System. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ ; Alsásua del Valle; (et al) Farmacología Clínica y Terapéutica Médica. España: Mcgraw-Hill/Interamericana, 2010. ISBN 9788448604271.
- ↑ ; Parker; Lazo Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics. 11th ed.. Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005. ISBN 0-07-142280-3.