Antoni Alomar i Esteve
Antoni Alomar i Esteve (Palma, 1937) és un arquitecte mallorquí, fill de l'arquitecte i urbanista Gabriel Alomar i Esteve, i creador de l'escola de margers de Mallorca.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1937  (86/87 anys)Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Gabriel Alomar Esteve |
Alomar estudià a l'Institut Superior d'Arquitectura de St. Lluc i a l'Institut d'Urbanisme Aplicat, de Brussel·les. Realitzà un projecte final de carrera, per convalidar el títol, amb l'arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza a Madrid. Fou membre del ICOMOS/UNESCO, intervenint en nombrosos simpòsiums sobre protecció del patrimoni arquitectònic. Ha alternat la seva activitat professional com arquitecte amb treballs d'investigació sobre la construcció tradicional a Mallorca. És autor de les esglésies de la Colònia de Sant Jordi, dels Llombards i de l'Encarnació de Palma, de l'IES Antoni Maura de Palma, i de diverses obres de restauració i rehabilitació a Mallorca, com ara la torre de Cala Pi, i a Eivissa, on conegué Erwin Broner i col·laborà amb Raimon Torres i Patricia Arklie. L'any 1986 creà a Sóller una escola de margers a Mallorca, recuperant els oficis de la pedra seca (la construcció de marges).[2]
Referències modifica
- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 100. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ González, I.; Jaume, M «Antoni Alomar». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 256, 2007, pàg. 112-121.