Antoni Martí i Gich
Antoni Martí i Gich, (Barcelona, 1947), és un documentalista i cineasta català.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947 (76/77 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Massana |
| Activitat | |
| Ocupació | bibliotecari, director de cinema |
 | |
Biografia modifica
Va estudiar publicitat a l'Escola Massana de Barcelona entre els anys 1966 i 1972. A partir del 1977 es va professionalitzar i va realitzar noticiaris per a l'Institut del Cinema Català (ICC). Del 1981 al 1985 va realitzar la sèrie «Comarques de Catalunya» per a la productora Centre Promotor de la Imatge, juntament amb Ferran Llagostera, Ildefons Duran, Albert Abril, Pep Callís, Manel Cussó-Ferrer i Antoni Verdaguer.
El 1984 creà al municipi de la Bisbal, juntament amb diversos socis com ara la seva dona, Dolors Fuster, Àngel Quintana i Xavier Roca, entre d'altres, la productora de cinema i vídeo Video Play Serveis.[1] D'aleshores ençà ha produït i realitzat, a través de la seva productora un gran nombre de reportatges, documentals i anuncis publicitaris i turístics i, sobretot, ha desenvolupat una important tasca de recuperació del patrimoni audiovisual de les comarques gironines. Com a reconeixement d'aquesta activitat, el 2005 va rebre el trofeu "Sant Nitrat de Cinema Rescat" que atorga l'Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.[2]
Filmografia modifica
Recull de part de la filmografia de l'Antoni Martí i Guich:[3][4]
- 1969. Retrato de una juventud co-realitzat amb Jull Cuartero realitzat en 8mm.
- 1971. 94.90.99 (Instant City). Film experimental realitzat en 8mm.
- 1972. Exoforma-endoforma. Film experimental realitzat en 8mm.
- 1972. Terra grisa. Documental experimental. 9 minuts.
- 1973. Rectangle. Film experimental realitzat en 16mm.
- 1973. Sens pecat fou concebuda. Documental. 35 minuts.
- 1974. Blanc and white. 8mm
- 1974. Lluís Llach en directe. S8mm
- 1975. Imatges. Documental experimental del caos urbà. 13 minuts.
- 1975. El pallasso espanyat. Narració del captiveri d'un pres republicà al penal d'Alcalá de Henares. 50 minuts.
- 1976 Grec76. Documental de la primera campanya teatral a Barcelona. 30 minuts.
- 1973-1976. l'Aran, l'Aran. Documental sobre la transformació de la Vall d'Aran. 45 minuts.
- 1977. Som una nació! Documental. 20 minuts.
- 1977. Supertot. Adaptació de l'obra J. M. Benet i Jornet, del mite del superhome, amb el grup de teatre U de Cuc Teatre. 45 minuts.
- 1976-1977. Hic digitur dei. Ficció, disbauxa-musical dels últims temps del franquisme. Guió de Quim Monzó i Roser Fradera. Música: Quim Sota. Actors: Rosa Novell, Pep-Maur Serra, Xabier Elorriaga, Joan Fernández, Maruja Torres, Montserrat Carulla, Alfred Luchetti, Nadala Batista, ... 85 minuts.
- 1979. Independentzia! Documental. 30 minuts.
- 1976. L'Avui, abril 76. Documental. 17 minuts.
- 1980. Contes de la vora del foc. Ficció. 85 minuts.
- 1983. Underworld. FICCIÓ. 14 minuts.
- 1986. Una nit a Casablanca. Ficció. 90 minuts.
- 1981-1985 - Documentals de la sèrie comarques de Catalunya:
- Baix Empordà. 30 minuts
- Bages. 30 minuts
- Baix Ebre. 30 minuts
- Alt Penedès. 30 minuts
- Alt Camp. 30 minuts
- Pallars Sobirà. 30 minuts
- 2010. El territori al plat. Documental. 40 minuts
- Noticiaris de l'Institut de Cinema Català:
- 1977. L'atur - Duració:12'
- 1981. Diada Nacional de Catalunya - Duració:12'
- 1982. La normalització lingüística - Duració:12'
Fons Antoni Martí modifica
Fruit de la seva activitat professional com a productor i director en solitari d'obres cinematogràfiques i documentals s'ha creat el Fons Antoni Martí amb el suport del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.[5]
El contingut del fons recull continguts de cinema amateur independent, en format subestàndard de 8 mm i súper-8, amb documentals experimentals, reportatges i cinema de ficció. També n'està format per obres de cinema professional de 16 i 35 mm amb noticiaris de l'Institut del Cinema Català realitzats el 1977, documentals de la sèrie Comarques de Catalunya encarregats pel Centre Promotor de la Imatge entre els anys 1981 i 1985, i pel·lícules de ficció en format estàndard o 35 mm.[6]
Referències modifica
- ↑ «Antoni Martí i Gich. Biografia». Video Play. [Consulta: 25 agost 2013].
- ↑ Portal, Laura «Atorguen el trofeu Sant Nitrat de Cinema Rescat al realitzador Antoni Martí». Vilaweb [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ «Centre de la imatges de la Diputació de Girona». [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Ron, Martí «Antoni Martí: el compromís amb el país» (Resvista). Dirigido por, 94, juny 1982 [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑ «Antoni Martí i Vídeo Play cedeixen a Inspai 256 films realitzats en 40 anys». El Punt Avui, 22-05-2009. [Consulta: 23 agost 2013].
- ↑ «Fons Antoni Martí». Inspai. [Consulta: 25 agost 2013].
Bibliografia modifica
- Romaguera i Ramió, Joaquim. «Documentals i sèries per estudiar la història de Catalunya». Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 26 març 2011].