Antonio Benivieni
Antonio Benivieni (Florència, 3 de novembre del 1443 - Florència, 2 de novembre del 1502)[1] fou un metge italià del Renaixement. Pioner de l'anatomia patològica - que no obstant això només serà definitivament sistematitzada per Morgagni al segle xviii - en el context més general de represa a Europa de la pràctica autòpsica - que havia caigut en desús durant el període medieval - Benivieni fou l'autor dels primers estudis empírics, reconeguts en la literatura, en el camp teratogènic; seva és també la primera descripció de la perforació intestinal i les observacions materials de diverses patologies com ara la disenteria crònica, els càlculs biliars i la sífilis, verificant en aquest últim cas la transmissió de la malaltia de la mare al fetus.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 novembre 1443 (Gregorià) Florència (Itàlia) |
| Mort | 11 novembre 1502 (Gregorià) (59 anys) Florència (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, oncòleg |
| Família | |
| Germans | Girolamo Benivieni i Domenico Benivieni (en)  |
Part del seus resultats en el camp mèdic foren publicats pòstumament pel seu germà Girolamo, el 1507, a l'obra "De abditis nonnullis ac mirandis morborum et sanationum causis" que conté una selecció de 111 observacions de caràcter anatomopatològic.
Notes modifica
- ↑ «Antonio Benivieni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia modifica
- Castiglioni, A. (1949). Antonio Benivieni. A Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti (Vol. 6, p. 646). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- Stefanutti, U. (1966). Antonio Benivieni. A Dizionario Biografico degli Italiani (Vol. 8). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.