Antonmaria Sauli (o Antonio Maria Sauli) (1541 - 24 d'agost de 1623) va ser un arquebisbe de Gènova i cardenal italià, degà del Col·legi Cardenalici en els últims tres anys de vida.

Infotaula de personaAntonmaria Sauli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1541 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1623 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1620 – 1623
← Antonio Maria GalloFrancesco Maria del Monte →
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano
7 febrer 1607 – 17 agost 1611
← Girolamo BernerioPaolo Emilio Sfondrati →
Arquebisbe de Gènova
desembre 1586 – 9 agost 1591
← Cipriano Pallavicino (en) TradueixAlessandro Centurione (en) Tradueix →
Arquebisbe titular
27 novembre 1585 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1586–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDomenico Pinelli Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juliol 1623conclave de 1623
8 febrer 1621conclave de 1621
8 maig 1605conclave de 1605 (maig)
14 març 1605conclave de 1605 (març)
10 gener 1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Sauli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Sauli va néixer a Gènova. Era membre de la família Sauli, que, entre d'altres, va tenir tres duxs de Gènova. El seu pare era Ottaviano Sauli i la mare es deia Giustiniana.[1]

Va estudiar a la Universitat de Bolonya i a la Universitat de Pàdua.[1] Aviat va treballar per a la República de Gènova i més tard per als Estats Pontificis. Va ser Nunci apostòlic a Portugal el 1579-1580,[2] durant el regnat del Cardenal-rei Enric I de Portugal.

Sauli va ser arquebisbe-coadjutor de Gènova el 1585. L'any següent va ser arquebisbe de Gènova, càrrec que va ocupar fins a 1591, encara que va ser elevat a cardenal el 1587.[2]

El 18 de desembre de 1587, va ser nomenat cardenal pel Papa Sixt V, rebent la birreta cardenalícia i el títol de cardenal-presbíter de Sants Vital, Valèria, Gervasi i Protasi el 15 de gener de 1588.[2]

El 1620, es Degà del Col·legi Cardenalici i cardenal-bisbe d'Òstia-Velletri. Va ser co-president, amb el cardenal Ludovico Ludovisi, de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, instituïda pel Papa Gregori XV el 22 de juny de 1622, ocupant el càrrec fins al 12 de novembre.

Al conclave de maig de 1605, va ser derrotat perquè hi havia un nombre suficient de cardenals que estava convençut de la necessitat d'"un papa que vulgui castigar els cardenals-nebots per robar el papat".[3]

Conclaves modifica

Referències modifica