Apel·les de Colofó

Pintor grec

Apel·les (Apelles, Ἀπελλῆς) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.[1] Va néixer probablement a Colofó,[2] encara que Estrabó i Llucià de Samòsata el fan efesi. Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i d'altres. Després, va passar a la cort de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran i hi va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre, va treballar a l'Àsia occidental i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte al servei de Ptolemeu I Sòter.

Infotaula de personaApel·les de Colofó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement370 aC Modifica el valor a Wikidata
Colofó Modifica el valor a Wikidata
Mort306 aC Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Cos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
ProfessorsPàmfil d'Amfípolis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPerseu (pintor) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParePytheas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la Venus Anadiòmena, d'Apel·les

Plini el Vell dona una llista d'obres d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figures; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Kepavvotyopos), del qual el mateix Apel·les va dir "Alexandre és invencible, però Apel·les inimitable"; va pintar també Antígon i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pol·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada en fou la Venus Anadyomene ('Venus sortint de la mar'), que va fer per al temple d'Asclepi a Cos, August va col·locar-la en un temple dedicat a Juli Cèsar i fou malmesa el 110. Una altra al·legoria de Venus va restar inacabada a la seva mort.

Referències modifica

  1. Navarro (1999), p. 11
  2. Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22. 

Bibliografia modifica

  • Commelin, Pierre: Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960.
  • Llucià de Samosata: Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres.
  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7. 
  • Plini el Vell: Histoires naturelles (llibre 35, 81-83).