Apercepció és un terme introduït pel pensador Leibniz (1646 - 1716) per a definir una forma particular de la percepció: la percepció acompanyada de la consciència o "percepció de la percepció". Implica posar ordre en les dades sensorials de la percepció com a pas previ a atorgar-los un significat. Aquest ordre es fa segons l'experiència prèvia de fenòmens similars[1] i és un dels processos centrals de la metacognició.[2]

Referències modifica

  1. Runes, Dagobert D. (editor), Dictionary of Philosophy, Littlefield, Adams, and Company, Totowa, NJ, 1972
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.