Apocalipsi siríaca de Baruc

(S'ha redirigit des de: Apocalipsi de Baruc)

L'Apocalipsi siríaca de Baruc, també coneguda com a 2Baruc, és un llibre pseudo-epígraf jueu, escrit a finals del segle i, després de la caiguda de Jerusalem (any 70) o a inicis del segle ii. Malgrat és considerat apòcrif i ni pel judaisme ni pel cristianisme forma part del seu cànon bíblic, es troba en la Peixitta, la versió siríaca de la Bíblia. Té 87 capítols.

Infotaula de llibreApocalipsi siríaca de Baruc
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguasiríac Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part dePeshitta Modifica el valor a Wikidata

Contingut modifica

Encara que el Llibre de Jeremies canònic, presenta a Baruc com a secretari de Jeremies, l'Apocalipsi de Baruc el tracta, no sòls com a profeta, com al Llibre de Baruc, sinó que a més a més li atorga un paper encara més important que el de Jeremies.

Aquest llibre apocalíptic té un estil similar a les escriptures atribuïdes a Jeremies -una mescla d'oracions, lamentacions i visions. Els erudits el consideren com una la reacció a la caiguda de Jerusalem i particularment del Temple de Jerusalem. Segons el text, els objectes sagrats del temple foren rescatats de la destrucció per àngels i estan reservats per quan el Temple sigui reconstruït.

La primera part del llibre s'estructura en tríades -tres dejunis, cada un seguit per tres visions i després per tres discursos al poble. Les visions són notables per la seva discussió de la teodicea, el problema del mal i un èmfasi en la predestinació. En els capítols 56 i 74, l'àngel Ramiel fa una interpretació messiànica de la visió de Baruc de "les aigües negres i les aigües blanques", desxifrant el sentit de la història del pecat i la redempció.

La segona part del text és una llarga carta de Baruc a "les nou i mitja tribus" (76-86), que molts erudits creuen que era originalment un document separat, que discutia la importància i la primacia de la Torà (llei jueva).

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica