Apol·lònies
Apol·lònies o Apol·lonis (grec antic: Ἀπολλωνίς, Apollōnís, llatí: Apollonis) fou reina de Pèrgam. Formava part de la dinastia Atàlida.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  Cízic |
| Mort | p. segle II aC |
| Família | |
| Cònjuge | Àtal I de Pèrgam |
| Fills | Èumenes II de Pèrgam, Fileter, Àtal II de Pèrgam, Ateneu de Pèrgam |
Es va casar amb Àtal I de Pèrgam (rei 241 aC a 197 aC) i va tenir quatre fills: Èumenes II (rei 197 aC-159 aC), Àtal II (159 aC-139 aC), Filèter i Ateneu. Els autors antics mencionen la seva felicitat familiar, i diuen que era memorable.
Va néixer a Cízic, a Mísia, i no era d'origen noble. Segons Polibi, era filla d'un home educat en els bons costums i d'una dona molt notable. Els seus fills van mostrar sempre una gran devoció per ella. Va viure molts més anys que el seu marit, i Polibi també explica que, ja de molt gran, els seus fills la van portar a visitar Cízic, i agafats de les mans van recórrer la ciutat. La gent felicitava els joves pel respecte que mostraven a Apol·lònies.[1]
Referències modifica
- ↑ Polibi. Històries, XXII, 20-22