Apoteosi de Sant Hermenegild
L'Apoteosi de Sant Hermenegild és una pintura de Francisco Herrera el Vell feta per encàrrec de l'escola de jesuïtes de Sevilla entre 1620 i 1638.[1][2]
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Francisco Herrera el Vell |
| Creació | dècada del 1620 |
| Gènere | art sacre |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 523 ( ) × 326 ( ) cm |
| Col·lecció | Museo de Bellas Artes de Sevilla (Sevilla) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | CE0144P |
Descripció modifica
La pintura mostra el màrtir sant Hermenegild coronat de roses amb una creu a la mà i envoltat d'àngels que porten els instruments de la seva cautivitat i martiri,[3] juntament amb sant Leandre de Sevilla i sant Isidor de Sevilla, que s'imposen davant Leovigild i Recared.[1] S'ha interpretat com una exaltació de la monarquia espanyola representada en un dels seus ancestres visigoots en funció del seu poder polític i al mateix temps com una defensa de la fe i el catolicisme. Més concretament i a nivell popular en el moment que la pintura fou elaborada, l'obra transmetia una reafirmació del misteri de la Immaculada Concepció de Maria i el triomf heroic del seu sant patró.[3]
Història modifica
Va ser una pintura elaborada per l'altar major de l'església del Col·legi de Sant Hermenegild, que era el centre d'estudis més prestigiós de Sevilla. A finals de la dècada de 2010 el quadre es troba al Museu de Belles Arts de Sevilla.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Juan Carmona Muela. Iconografía de los santos. Ediciones AKAL, 2003, p. 189–. ISBN 978-84-7090-441-7.
- ↑ Víctor Mínguez. Visiones de la monarquía hispánica. Universitat Jaume I, 2007, p. 146–. ISBN 978-84-8021-593-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 José Fernández López. Programas iconográficos de la pintura barroca sevillana del siglo XVII. Universidad de Sevilla, 2002, p. 82–. ISBN 978-84-472-0571-4.