Aquilegia ecalcarata
Aquilegia ecalcarata és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família de les ranunculàcies.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Gènere | Aquilegia |
| Espècie | Aquilegia ecalcarata Maxim. |
Morfologia modifica
A. ecalcarata té les seves tiges d'1 a 4, 20 a 60 cm d'alçada, a vegades pot arribar a créixer pel voltant dels 80 cm d'alçada; amb escassa difusió pubescent, sovint ramificades apicalment. Té diverses fulles basals, biternades, el pecíol fa entre 7 a 15 cm; el limbe foliar del seu revers són escassament pubescents o glabres, glabres al seu anvers; els folíols laterals obliquament ovats, desigualment dividits en dues parts; el folíol central àmpliament obovat a flàccid, entre 1,5 a 4 x 1,5 a 3,6 cm, dividit en tres parts i trilobulat, i segments amb 2 0 3 dents obtusos. A la tija normalment en fan entre 1 a 3 fulles. Fan inflorescències cimoses de 2 a 6 flors. Les flors fan entre 1,5 a 2,8 cm de diàmetre. El seu pedicel fa 6 cm i és pubescent. Els seus sèpals són de color porpra, estretament ovats, de 10 a 14 × 4 a 6 mm. Els pètals són de color porpra, suberectes, oblongs i el·líptics, gairebé tan llargs com els sèpals. L'esperó de la flor és absent. Els estams amiden la meitat de llargs dels pètals i les anteres són negres i oblongues. Els estaminodis són lineals, d'uns 4 mm. Té 4 o 5 pistils, poc piloses o glabres. Els fol·licles fan entre 8 a 11 mm; els estils són persistents de 3 a 5 mm. Les llavors fan uns 1,5 mm. La seva floració es produeix entre maig i juny, i fructifiquen entre juny i agost.[1]
Distribució i hàbitat modifica
La distribució natural d'Aquilegia ecalcarata es troba a les províncies xineses de Gansu, Guizhou, Henan, Hubei, Ningxia, Qinghai, Shaanxi, Sichuan i a l'est de Xizang, i creix en els boscos escarpats, matollars, vessants coberts d'herbes, al costat de carreteres, entre els 1800 fins als 3500 m.[1]
Taxonomia modifica
Aquilegia ecalcarata va ser descrita per Carl Johann (Ivanovič) Maximowicz i publicat a Flora Tangutica 20, pl. 8, f. 12, a l'any 1889.[2][3]
Aquilegia: nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.[4]
ecalcarata: epítet
- Semiaquilegia ecalcarata (Maxim.) Sprague & Hutch.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Aquilegia ecalcarata» (en anglès). Flora of China. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Aquilegia ecalcarata» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Aquilegia ecalcarata» (en anglès). Ipni.org. International Plant Name Index. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ A Epítets Botànics
Enllaços externs modifica
- Wu, Zhengyi; Raven, Peter H.; Hong, Deyuan. Science Press i Missouri Botanical Garden Press. Flora of China, Illustrations Volume 6, Caryophyllaceae through Lardizabalaceae (en anglès). 1a, 1 de juny de 2003, p. 278. ISBN 9781930723252 [Consulta: 19 maig 2020].