Araneus diadematus

espècie d'aràcnid

Araneus diadematus[2] és una espècie d'aranya de la família dels aranèids.[3]

Infotaula d'ésser viuAraneus diadematus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaAraneidae
GènereAraneus
EspècieAraneus diadematus Modifica el valor a Wikidata
(Clerck, 1757)[1]
Captura d'una presa
Aparellament
Exemplars immadurs d'1 mm de llargària
Vista superior

Descripció modifica

  • La seua coloració és variable i va des del groc pàl·lid al marró negrós,[4] amb marques clares a l'abdomen que, sovint, prenen la forma d'una creu.[5] Les cries acabades de néixer tenen l'abdomen de color groc amb una taca fosca.[5]
  • Les femelles són més grosses que els mascles:[4] 10-13 mm de longitud contra 4-8, respectivament.[4]
  • 4 parells de potes:[6] el parell primer és llarg i és emprat per detectar vibracions a la teranyina.[7] Davant de les potes utilitzades per a caminar hi ha també un parell de palps (semblants a potes), el qual és utilitzat per a l'emmagatzematge d'esperma en els mascles i inserir-lo en el cos de la femella per a la transferència d'aquell fluid orgànic.[8]
  • A l'extrem de l'abdomen hi ha tres parells de glàndules que secreten seda.[7]

Subespècies modifica

  • Araneus diadematus islandicus (Strand, 1906)
  • Araneus diadematus nemorosus (Simon, 1929)
  • Araneus diadematus soror (Simon, 1874)
  • Araneus diadematus stellatus (C. L. Koch, 1836)[9]

Reproducció modifica

Els mascles s'acosten a les femelles amb precaució per tal d'evitar ésser menjats. Durant la copulació, els mascles abracen l'abdomen de la femella i l'esperma es transfereix mitjançant la inserció d'un dels palps del mascle. El mascle se'n va després de la copulació i la femella roman diversos dies a la seua teranyina. Passat un temps, ella comença a teixir un sac d'ous o capoll per a protegir els ous. A continuació, la femella es queda a prop del capoll durant un cert nombre de dies abans de morir.[6] Les aranyes joves emergeixen del capoll a la primavera.,[6] s'agrupen densament fins després de llur primera muda[5] i es dispersen transportades pel vent en un fil de seda.[6][10][11][12]

Hàbitat modifica

Viu en una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi jardins, prats, clarianes de boscos i bardisses.[13]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Europa del Nord (incloent-hi la Gran Bretanya) i fou introduïda a Nord-amèrica[14] (des de Nova Anglaterra i zones adjacents del Canadà fins a Washington, Oregon i la Colúmbia Britànica).[15][6][16] A Catalunya es troba una espècia molt similar que es diu Araneus pallida.

Biologia modifica

Teixeix una teranyina de gran complexitat, la qual mesura fins a 40 cm de diàmetre i és emprada per a capturar insectes.[5] Els individus d'aquesta espècie passen força temps al seu centre i detecten les vibracions de les seues preses a través de la seda mitjançant llurs potes. Abans de consumir-les, les embolica en seda.[6] Quan se sent amenaçada, ràpidament sacseja la teranyina i a si mateixa i pot caure a terra sobre un fil de seda.[5] La teranyina pot ésser reconstruïda cada dia (la teranyina vella és consumida per l'aranya, de manera que les proteïnes usades en la seua construcció són reutilitzades).[17][6] La teranyina, normalment, té entre 25 i 30 fils radials, els quals formen angles regulars de 12 a 15 graus. Les teranyines dels exemplars immadurs, sovint, tenen força més radis que les dels adults.[11]

Referències modifica

  1. Clerck, C., 1757. Svenska Spindlar uti sina hufvud-slägter indelte samt under några och sextio särskildte arter beskrefne och med illuminerade figurer uplyste. - Aranei Svecici, descriptionibus et figuris æneis illustrati, ad genera subalterna redacti, speciebus ultra LX determinati. - pp. (1-8), 1-154, pl. 1-6. Estocolm. (L. Salvii).
  2. TERMCAT (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 Roberts, M. J., 1993. The spiders of Great Britain and Ireland, part 1- text. Harley Books, Colchester.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 ARKive Arxivat 2013-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 The Animal Diversity Web (anglès)
  7. 7,0 7,1 Buczacki, S., 2002. Fauna Britannica. Hamlyn, Londres.
  8. Roberts, M. J., 1995. Collins field guide- spiders of Britain and Northern Europe. Harper Collins Publishers, Londres.
  9. Catalogue of Life (anglès)
  10. Dewey, J., 1993. Spiders Near and Far. Nova York: Dutton Children's Books.
  11. 11,0 11,1 Foelix, R., 1982. Biology of Spiders. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
  12. Preston-Mafham, K., R. Preston-Mafham, 1996. The Natural History of Spiders. Ramsbury, Malborough: The Crowood Press Ltd.
  13. Nichols, D., Cooke, J. & Whiteley, D., 1971. The Oxford Book of Invertebrates. Oxford University Press, Oxford.
  14. BugGuide (anglès)
  15. Kaston, B., 1972. How To Know the Spiders. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown Company Publishers.
  16. Global Biodiversity Information Facility (anglès)
  17. Peakall, D. B., 1971. Conservation of web proteins in the spider, Araneus diadematus. J. Exp. Zool., 176: 257–264. «Enllaç».

Bibliografia modifica

  • Comstock, J., 1980. The Spider Book. La Gran Bretanya: Cornell University Press Ltd.
  • Jones D., 1985. Guía de campo de los arácnidos de España y de Europa.- Omega, Barcelona. 368 pàgines.
  • Parsons, A., 1990. Amazing Spiders. Nova York: Alfred A. Knopf, Inc.
  • Sterry, P., 1997. Complete British Wildlife photo guide. Harper Collins Publishers, Londres.
  • Wise, D., 1993. Spiders in Ecological Webs. Nova York: Cambridge University Press.

Enllaços externs modifica