Arbayistan

nom equivalent a Mesopotàmia en temps de l'Imperi Sassànida

Arbayistan és el nom equivalent a Mesopotàmia que portava aquesta regió en temps de l'Imperi Sassànida. La població la formaven àrabs, arameus, jueus, armenis i iranians. El nom fou donat segurament pels àrabs.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArbayistan

Localització
Map
 32° 01′ 30″ N, 46° 25′ 22″ E / 32.024922°N,46.422888°E / 32.024922; 46.422888
Dades històriques
Anterior
SegüentDiyar Rabia Modifica el valor a Wikidata

Econòmicament era una terra relativament pobre on la terra no produïa com la veïna província del sud, Asoristan, que també en taxes aportava més, encara que en part degut a les duanes marítimes. La base econòmica de l'Arbayistan era les taxes pel comerç a les caravanes i mercaders, a la duana establerta en un lloc proper a Zeugma (la ruta de la seda passava per Zeugma, situada al límit de la província, però fora del seu territori), i al trànsit comercial pels rius.

La província és esmentada en una inscripció de Sapor I i correspondria a la part nord de Mesopotàmia sense Osroene i tenia al sud la província d'Asoristan (iniciada a partir d'una línia entre Anata i Takrit), a l'oest la regió d'Amida i a l'est la de Singara (Sindjar) i la província d'Adiabena (Nodshirakan); al sud-oest tenia els rius Khabur i Dura, i al nord Armènia; sembla que incloïa els districtes de Sofene, Arzanene i Corduena. En siríac el nom era Bet Arbaye però aquest nom al mateix temps designava també una petita comarca del nord-est de Mesopotàmia a l'entorn de Tella.

La capital no està clara; les ciutats principals foren Amida, Nisibis (que fou cedida pels romans al tractat de pau del 363), Singara i Hatra (poblada per àrabs i conquerida per Sapor I el 240/241 quan encara era el príncep hereu).

La província estava fortificada a la zona de l'Eufrates i fou escenari de diverses guerres entre romans i després romans d'Orient i els sassànides. Fou dominada fàcilment pels musulmans quan van iniciar la seva expansió.

Bibliografia modifica