Arengada
L'arengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra. El nom deriva d'areng però sempre es fa amb una sardina. A Catalunya, les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com civils o guàrdies civils. Per altra banda, en valencià també reben el nom de sardina de bóta.[1]
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix areng amb arengada, ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta (anomenats rodells). S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.[2]
En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5[Cal aclariment] (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).
Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb escalivada, pa amb tomàquet, etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.[3][4][5] I també a les coques de recapte.[6]
Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes: Val més ser cap d'arengada que cua de rajada, No caguis arengades que són salades.
Referències modifica
- ↑ Veny i Clar, 2018, p. 48.
- ↑ «Les arengades». Esmorzars de forquilla. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada». gastroteca.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada». La cuina d'en Camil. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Amanida d'arengada, escalivada i poma». TV3 - Cuines. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Coca de verdures amb arengada». Receptes.cat.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arengada |
- Veny i Clar, Joan. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Volum 3: Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica, 2018, p. 385. ISBN 978-84-9965-446-1 [Consulta: 29 febrer 2020].