Armand Barbès
Armand Barbès, Sigismond Auguste (Pointe-à-Pitre, 18 de setembre de 1809 - La Haia, 26 de juny de 1870), va ser un polític republicà francès oposat a la Monarquia de juliol.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Armand Sigismond Auguste Barbès 18 setembre 1809 Pointe-à-Pitre (Guadalupe) |
| Mort | 26 juny 1870 (60 anys) la Haia (Països Baixos) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, advocat |
| Participà en | |
| 12 maig 1839 | coup d'État de la Société des saisons (fr)  |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Signatura  | |
Amb els malnoms que li van donar els seus admiradors, «le conspirateur hors-pair» i «le Bayard de la démocratie», Barbès actualment és el paradigma del "revolucionari romàntic" però, també, el d'un home d'acció sense programa. Marx el va qualificar de "flagell de l'establishment"
Biografia modifica
Nasqué en el si d'una família burgesa de l'illa de Guadalupe; el seu pare era un cirurgià militar nascut a Carcassona, on la família va tornar de la colònia. Armand va estudiar Dret a París a partir del 1832.[1] A la mort dels seus pares va rebre una important herència que li van permetre no haver de treballar i dedicar-se plenament a conspirar («conspirer pour renverser le régime en place»). Ja des de la seva arribada a París el nord-català Etienne Arago, un amic dels seus pares, li proposà entrar gratuïtament al seu teatre però Armand li contestà [1] que el que ell volia era entrevistar-se amb el propagandista republicà Godefroy Cavaignac.
El 1834 es va adherir a la Société des Droits de l'Homme, acusada d'haver preparat la insurrecció de 1834, i en Barbès va ser empresonat, per primera vegada, a la presó de Santa Pelàgia, d'on en va ser alliberat el 1835. El 12 de juliol de 1835, ajudà Godefroy Cavaignac a organitzar una gran evasió de 27 presoners (entre els quals Armand Marrast i Joseph Guinard) d'aquesta presó, fins aleshores considerada inexpugnable. El 10 de març de 1836, la policia enxampà Barbès i Blanqui preparant munició, i foren jutjats i condemnats a un any d'empresonament. Un cop alliberat gràcies a una amnistia, Armand Barbés passà un temps de reflexió a Carcassona abans de tornar a París el 1838. S'uní novament a Auguste Blanqui i fundaren una (altra) societat secreta, la Société des Saisons, que tenia un ideal republicà i propietari. Elegit diputat per a l'Assemblea Nacional de la Segona República Francesa, va ser condemnat després d'un intent fracassat de cop d'Estat el 1848. Després del seu alliberament el 1854, va preferir exiliar-se als Països Baixos on passà la resta de la seva vida.
Bibliografia modifica
- Caucanas, Sylvie; Cazals, Rémy (directors). Barbès et les hommes de 1848 [colloque, Carcassonne nov. 1998]. Carcassonne: les Audois, 1999. ISBN 2-9510970-2-6.
- Caucanas, Sylvie; Maynard, Marie-Noëlle. Armand Barbès et la Révolution de 1848. Carcassonne: Musée des Beaux-Arts, Archives départementales de l'Aude, 1999.
- Clemenceau, Georges. Une jeunesse républicaine. París: s.n., s.d..
- Jeanjean, Jean-François. Armand Barbès (1809-70). París-Carcassonne: Comély, 1909.
- Lara, Hildevert-Adolphe. «Armand Barbès». A: Contribution de la Guadeloupe à la Pensée Française. París: Jean Crès, 1936, p. 80-88.
- Merle, Roger. Armand Barbès, un révolutionnaire romantique. Toulouse: Privat, 1977. ISBN 2708923587.
- Mirecourt, Eugène de. Barbès. 3e éd.. París: Achille Faure, 1867 (Histoire contemporaine. Portraits et silhouettes au XIX siècle, 25).
- Newman, Edgar Leon (dir). Historical Dictionary of France from the 1815 restoration to the Second Empire. Nova York: Greenwood Press, 1987 (Historical dictionaries of French history). ISBN 0861720474.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armand Barbès |