Armeni oriental
L'armeni oriental (armeni: արևելահայերեն arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental. Els dos estàndards formen una llengua pluricèntrica.
| արևելահայերեն arevelahayeren | |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Ús | |
| Parlants | 4.341.000 [1] |
| Parlants nadius | 4.300.000 |
| Autòcton de | Altiplà d'Armènia, Cilícia, Turquia, Líban, Síria |
 | |
Mapa dels dialectes de la llengua armènia a l'inici del segle XX | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees armeni | |
| Codis | |
| Glottolog | east2283 |
| Linguist List | hye-ear |
| IETF | hy |
L'armeni oriental es parla a la República d'Armènia, l'Alt Karabakh així com com a Geòrgia, i els armenis de l'Iran. Tot i que l'armeni oriental parlat pels armenis d'Armènia i de l'Iran és semblant, hi ha diferències de pronunciació amb inflexions diferents. El armeni de l'Iran tenen també algunes paraules que els són pròpies. A causa de la migració de parlants d'Armènia i de l'Iran a la diàspora armènia, el dialecte és ara molt prominent a països i regions on sols s'usava l'armeni occidental. Es va desenvolupar a principis del segle xix i es basa en el dialecte d'Erevan.
Distinció de les dues formes d'armeni modifica
L'armeni oriental i l'armeni occidental són fàcilment intel·ligibles mútuament.[2] Comparteixen al mateix codi ISO 639-11 hy. El codi ISO 639-3 per a ambdues llengües éshye. La Viquipèdia armènia té el codi hy i està majorment en armeni oriental. Les traduccions comercials generalment es fan a l'armeni oriental, la llengua oficial de la República d'Armènia.[3]
Fonologia modifica
Vocals modifica
Monoftongs modifica
L'armeni oriental té sis sons monoftong de vocals.
| Anterior | Central | Posterior | |||
|---|---|---|---|---|---|
| No arrodonida | Arrodonida | No arrodonida | Arrodonida | ||
| Tancada | i ի i |
u ու u | |||
| Mitjana | ɛ ե, է[4] e, ē |
ə ը ë |
ɔ ո, օ[4] o, ò | ||
| Oberta | ɑ ա a |
||||
Consonants modifica
Aquest és el sistema de consonants de l'armeni oriental usant símbols de l'Alfabet fonètic internacional (International Phonetic Alphabet, IPA), seguits de la lletra armènia entre parèntesis.
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m (մ) | n (ն) | |||||||
| Oclusiva | Aspirada | pʰ (փ) | tʰ (թ) | kʰ (ք) | |||||
| sorda[5] | p (պ) | t (տ) | k (կ) | ||||||
| sonora | b (բ) | d (դ) | ɡ (գ) | ||||||
| Africada | aspirada | tsʰ (ց) | tʃʰ (չ) | ||||||
| sorda | ts (ծ) | tʃ (ճ) | |||||||
| sonora | dz (ձ) | dʒ (ջ) | |||||||
| Fricativa | sorda | f (ֆ) | s (ս) | ʃ (շ) | χ (խ) | h (հ, յ)[6] | |||
| sonora | v (վ, ւ, ու, ո)[7] | z (զ) | ʒ (ժ) | ʁ (ղ) | |||||
| Aproximant | ɹ~ɾ (ր)[8] | j (յ, ե, ի, է)[9] | |||||||
| Bategant | |||||||||
| Sibilant | r (ռ) | ||||||||
| Lateral | l (լ) | ||||||||
La fonologia de l'armeni oriental preserva la distinció de tres vies de l'armeni clàssic en oclusives i africades: una sonora, una sorda i una aspirada. Compareu això amb la fonologia de l'armeni occidental, que ha mantingut únicament una distinció de dues vies: una sonora i una aspirada. (Vegeu l'article armeni occidental per als detalls.)
Una parell de paraules excepcionals de l'armeni oriental contenen lletres oclusives sonores pronunciades com a oclusives sordes aspirades, com l'armeni occidental. Per exemple, թագավոր (rei) és [tʰɑkʰɑˈvɔɾ], no [tʰɑɡɑˈvɔɾ]; altres exemples són ձիգ, ձագ, կարգ, դադար, վարագույր.
Ortografia modifica
L'armeni oriental s'escriu usant tant l'ortografia armènia clàssica com l'ortografia armènia reformada. La reforma ortogràfica, subjecte a controvèrsia a la diàspora armènia, va ser desenvolupada durant la dècada de 1920 a l'Armènia Soviètica i s'usa àmpliament pels parlants de l'armeni oriental avui en dia a la República d'Armènia. Els parlants de l'armeni oriental a l'Iran continuen usant l'ortografia tradicional. Els escrits entre les dues ortografies són tanmateix mútuament intel·ligibles, atès que les diferències entre les dues ortografies no són grans.
Morfologia modifica
Pronoms modifica
L'armeni té fórmules de tractament, amb դու, քո, քեզ com a tractament informal i les majúscules Դուք, Ձեր, Ձեզ com a les formes respectuoses.
Substantius modifica
Els substantius de l'armeni oriental tenen set casos, un més que l'armeni occidental. Són: nominatiu (subjecte), acusatiu (objecte directe), genitiu (possessiu), datiu (objecte indirecte), ablatiu (origen) i instrumental) (mitjans) i locatiu (posició). Dels set casos, el nominatiu i l'acusatiu són els mateixos, amb excepcions, i el genitiu i el datiu són els mateixos, el que significa que els substantius tenen cinc formes diferents per cas. Els substantiu a l'armeni també es declinen per nombre (singular i plural), però no es declinen pel gènere (o sigui masculí o femení).
La declinació a l'armeni es basa en la manera com es forma el genitiu. Hi ha diverses declinacions, però hi ha dos que són les més usades (genitiu en i i genitiu en u):
| Ablatiu | դաշտից /dɑʃˈtit͡sʰ/ |
դաշտերից /dɑʃtɛˈɾit͡sʰ/ |
/ɡɑˈɾut͡sʰ/ | /ɡɑɾinɛˈɾit͡sʰ/ |
| Instrumental | դաշտով /dɑʃˈtɔv/ |
դաշտերով /dɑʃtɛˈɾɔv/ |
/ɡɑˈɾɔv/ | /ɡɑɾinɛˈɾɔv/ |
| Locatiu | դաշտում /dɑʃˈtum/ |
դաշտերում /dɑʃtɛˈɾum/ |
/ɡɑˈɾum/ | /ɡɑɾinɛˈɾum/ |
Dues notes:
Primer, noteu que la forma ablativa de l'armeni oriental és /-it͡s/, mentre que és -ê a l'armeni occidental:
Abl.sg WA karê/EA /ɡɑɾut͡sʰ/
Segon, noteu que l'armeni occidental les formes plurals segueixen la declinació u, mentre que a l'armeni oriental les formes plurals segueixen la declinació i:
Gen.pl WA karineru/EA /ɡɑɾinɛˈɾi/
Articles modifica
Així com altres llengües com ara el català, l'armeni té articles definits i indefinits. L'article indefinit de l'armeni oriental és /mi/, que precedeix el substantiu:
mi ɡiɾkʰ («un llibre», Nom.sg), /mi ɡɾkʰi/ («d'un llibre», Gen.sg)
L'article definit és un sufix annexat al substantiu, i adopta una de dues formes, o bé /-ə/ o /-n/, depenent de si el so final és una vocal o una consonant, i si una paraula precedent comença amb una vocal o una consonant:
/mɑɾdə/ («l'home», Nom.sg)
/ɡɑɾin/ («l'ordi», Nom.sg)
but:
/sɑ mɑɾdn ɛ/ («Aquest és un home»)
/sɑ ɡɑɾin ɛ/ («Això és l'ordi»)
Adjectius modifica
Els adjectius a l'armeni no es declinen per cas o nombre, i precedeixen el substantiu:
/lɑv ɡiɾkʰə («el bon llibre», Nom.sg)
/lɑv ɡɾkʰi («del bon llibre», Gen.sg)
Verbs modifica
Els verbes a l'armeni es basen en dues sèries bàsiques de formes, una forma «present» in una forma «imperfecta». A parir d'aquí es formen tots els altres temps i modes amb diverses partícules i construccions. Hi ha una tercera forma, el pretèrit, que a l'armeni és un temps per si mateix, i no agafa cap partícula o construcció.
El temps present a l'armeni oriental està basat en dues conjugacions (a, e). A l'armeni oriental les conjugacions diferent en e i i s'han fusionat a e.
| /linɛl/
|
/siɾɛl/
|
/kɑɾdɑl/
| |
| participi present | /siɾum/ | /kɑɾdum/ | |
| /jɛs/ (I) | /ɛm/ | /siɾɛm/ | /kɑɾdɑm/ |
| /du/ (you. sg) | /ɛs/ | /siɾɛs/ | /kɑɾdɑs/ |
| /nɑ/ (he/she/it) | /ɛ/ | /siɾi/ | /kɑɾdɑ/ |
| /mɛnkʰ/ (we) | /ɛnkʰ/ | /siɾɛnkʰ/ | /kɑɾdɑnkʰ/ |
| /dukʰ/ (you.pl) | /ɛkʰ/ | /siɾɛkʰ/ | /kɑɾdɑkʰ/ |
| /nɾɑnkʰ/ (they) | /ɛn/ | /siɾɛn/ | /kɑɾdɑn/ |
El temps present (com el coneixem al català) es fa afegint la forma present de linel després de la forma de participi present del verb:
jɛs kɑɾdum ɛm ɡiɾkʰə/ (Estic llegint un llibre)
jɛs siɾum ɛm ɑjd ɡiɾkʰə/ (M'agrada aquest llibre)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ ethnologue14|arm|Armenian
- ↑ Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia (en anglès). Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 396. ISBN 978-0-8108-7450-3. «Although mutually intelligible, eastern Armenian preserved classical phonology, whereas western Armenian demonstrated sound loss among closely related consonants»
- ↑ «Pipoyan». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 L'elecció del símbol armeni depèn del context de la vocal a la paraula. Vegeu la secció Ortografia més a baix per a detalls.
- ↑ «En algunes publicacions, les plosives sordes també es defineixen com a ejectives o glotalitzades. Les plosives glotalitzades ocorren en diversos dialectes armenis i es poden trobar també al vernacular de l'armeni oriental basat en dialecte d'Erevan, però d'acord amb les gramàtiques normativs l'armeni oriental estàndard no té plosives glotalitzades soreds»Jasmine Dum-Tragut. Armenian: Modern Eastern Armenian. London Oriental and African Language Library, 2007, issn 1382-3485; p. 17
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica, /h/ s'escriu d'una de dues maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /h/ s'escriu sols d'una manera ⟨հ⟩
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica,/v/ s'escriu d'una de quatre maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /v/ s'escriu sols d'una manera, ⟨վ⟩
- ↑ En la pràctica, sols els Armenis de l'Iran diuen [ɹ]; els armenis orientals de la República d'Armènia han desplaçat la [ɹ] (ր) de l'armeni clàssic a [ɾ]
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica,/j/ s'escriu de diverses maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /j/ s'escriu sols d'una manera, ⟨յ⟩
Bibliografia modifica
- Dora Sakayan. (2007) Eastern Armenian for the English-speaking World. A Contrastive Approach (with CD-ROM). Yerevan State University Press. ISBN 5808408903