Arnold II de Flandes

Arnold II de Flandes
	;
Nom original	(fr) Arnoul II de Flandre
Biografia
Naixement	961 ; valor desconegut
Mort	30 març 987 (25/26 anys); Gant
Sepultura	Abadia de Sant Pere
Activitat
Ocupació	polític
Orde religiós	Orde de sant Benet
Altres
Títol	Comte
Família	Casa de Flandes
Cònjuge	Susanna d'Itàlia (980 (Gregorià)–)
Fills	Balduí IV de Flandes, Mathilde of Flanders (en)
Pares	Balduí III de Flandes i Matilde de Saxònia
Germans	Frederic de Verdun, Herman de Verdun, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Goteló I de Lotaríngia, Adalberó II de Verdun i Ermengarda de Verdun

Arnold II de Flandes^[1] (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987. Fill de Balduí III i de Matilde Billung (vers 942 - † Gant, 25 de meig de 1008). Era el net i successor del comte Arnold I de Flandes.

El curs de la seva vida modifica

No era encara més que un nen a la mort del seu pare (962). El seu avi Arnold I va recuperar llavors el càrrec de comte fins a la seva mort el 965.

Al seu adveniment, aprofitant la seva joventut, i prevalent-se de la regència en tant que senyor feudal, el rei Lotari I de França va envair Flandes, es va apoderar dels comtats de Thérouanne i de Saint-Pol-sur-Ternoise, de Douai i d'Arras (Artois i Ostrevant). Inquiet, el bisbe de Cambrai i d'Arras va cridar a l'emperador Otó I i Lotari es va retirar, però deixant un país devastat.

A la mort de Lluís V de França (21 de maig de 987), per solidaritat carolíngia, Arnold va sostenir a Carles de la Baixa Lotaríngia i el seu fill Otó enfront d'Hug Capet,(coronat el 3 de juliol de 987),^[2] i no va reconèixer al rei escollit. Hug va envair llavors Flandes fins al riu Lys i va ocupar Arras. Arnold es va refugiar amb el duc Ricard I de Normandia que va intervenir: el capet es va retirar, però el comte de Flandes el va reconèixer com a rei. Arnold va morir un mes més tard, afectat per la febre calenta. El seu cos fou inhumat a l'abadia Sant Pere de Gant.

La seva vídua, Rozala d'Ivrea^[3] filla de Berenguer II rei d'Itàlia, es va casar de nou un any més tard (abans de l'1 d'abril de 988) amb Robert II El Pietós, fill del rei Hug Capet.

Va deixar dos fills de curta edat: