Arthur B. McDonald

físic canadenc

Arthur Bruce McDonald (North Sydney, 29 d'agost de 1943) és un físic canadenc i el Director del Institut Sudbury d'Observació del Neutrí (SNOLAB). També és catedràtic del Gordon and Patricia Gray Chair d'Astrofísica de Partícules a la Universitat de Queen a Kingston, Ontario. El 2015 se li va concedir el premi Nobel de Física, juntament amb Takaaki Kajita.

Infotaula de personaArthur McDonald

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Arthur Bruce McDonald Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementArthur Bruce McDonald
29 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Sydney (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaKingston, Ontario
NacionalitatCanadenc
FormacióUniversitat de Dalhousie (BS) i Insitut tecnològic de California (PhD)
Tesi acadèmica[http://thesis.library.caltech.edu/9095/
  • Orde del Canadà (2006)
  • Medalla Benjamin Franklin (2007)
  • membre de la Royal Society (2009)[1]
  • Medalla Henry Marshall Tory (2011)
  • Orde de Ontario (OOnt) (2012)
  • Premi Nobel de Física (2015) Excitation energies and decay properties of T = 3/2 states in 17O, 17F and 21Na.(1970)
Es coneix perResoldre el problema solar neutrino
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrofísica
OrganitzacióUniversitat de Princeton
Universitat de Queen's
Membre de
ProfessorsWilliam Alfred Fowler Modifica el valor a Wikidata

Lloc webArthur B. McDonald
IMDB: nm7818056 Modifica el valor a Wikidata

Vida primerenca modifica

Nascut a Sydney, Nova Escòcia,[2] McDonald es va graduar amb un Bachelor of Science en Físiques el 1964 i un Master of Sciencie en Físiques el 1965 a la Universitat de Dalhousie a Nova Escòcia.[3][4] Va completar el seu Ph.D. en Físiques a l'Institut Tecnològic de Califòrnia.[5]

Carrera acadèmica modifica

McDonald va treballar com a oficial de recerca en els laboratoris nuclears de Chalk River, al nord-oest d'Ottawa, de 1970 a 1982. Es va convertir en professor de física a la Universitat de Princeton de 1982 fins a 1989, per després unir-se a la Universitat de Queen. Actualment és catedràtic d'investigació de la Universitat de Queen i membre del consell del Perimeter Institute for Theoretical Physics.[4][6][7]

Recerca modifica

Els físics han estat investigant si els neutrins tenen massa o no. Des de finals de la dècada de 1960, els experiments han mostrat que podrien tenir massa. Els models teòrics del Sol prediuen que els neutrins s'han de fer en xifres sorprenents. Els detectors de neutrins a la Terra han vist menys que els que s'esperava. Atès que els neutrins venen en tres varietats (electró, muó i neutrins tau), i que els detectors de neutrins solars han estat principalment sensibles només a neutrins electrònics, l'explicació preferida en els últims anys és que els "desapareguts" neutrins havien canviat, o oscil·lat, en una varietat per a la qual els detectors tenien poca o cap sensibilitat. I si un neutrí oscil·la, segons les lleis de la mecànica quàntica, llavors ha de tenir una massa.[6]

L'agost de 2001, una col·laboració en l'Sudbury Neutrino Observatory (SNO), una instal·lació de detectors situada a 2.100 metres sota terra en una mina als afores de Sudbury, Ontario, liderada per McDonald, va registrar amb observació directa que els electró neutrins del sol realment eren oscil·lants en les varietats de muó i neutrins tau. SNO va publicar el seu informe el 13 d'agost 2001, a la revista Physical Review Letters, sent considerat un resultat molt important. Arthur McDonald i Yoji Totsuka ser guardonats amb la Medalla de Física Benjamin Franklin el 2007 "per descobrir que els tres tipus coneguts de partícules elementals anomenades neutrins canviaven unes dins unes altres quan es desplacen sobre distàncies llargues suficients, i que els neutrins tenen massa".[5]

Honors i premis modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur B. McDonald
  1. 1,0 1,1 «Arthur McDonald». Royal Society of London.
  2. «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald» (en anglès). Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada. [Consulta: 21 setembre 2012].
  3. «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald». Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].
  4. 4,0 4,1 «CV Arthur B. McDonald». www.queensu.ca, 2014.
  5. 5,0 5,1 «Arthur B. McDonald». The Franklin Institute [Consulta: 6 octubre 2015].
  6. 6,0 6,1 «Interview with Arthur B. McDonald». Arxivat de l'original el 17 novembre 2007. [Consulta: 2 novembre 2007].
  7. «Board of directors». Perimeter Institute.
  8. Order of Canada citation. 
  9. «Henry Marshall Tory Medal». Royal Society of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].
  10. «The Nobel Prize in Physics 2015». www.nobelprize.org.