Arturo Menéndez López
Arturo Menéndez López (1893 – 1936) va ser un militar espanyol que va destacar durant el període de la Segona República.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  |
| Mort | 1936 (42/43 anys) |
 Director General de Seguretat | |
| 4 de març de 1932 – 6 de març de 1933 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Germans | Leopoldo Menéndez López |
Biografia modifica
Fill de militar, seguiria també els passos del seu pare igual que els seus germans Leopoldo[a] i Emilio, que també estarien molt relacionats amb l'àmbit castrense.[1]
Va fer carrera militar i va arribar al rang de capità d'artilleria. A la fi de 1930 va formar part de la conspiració republicana contra la Monarquia.
Després de la proclamació de la Segona República, es va convertir en cap superior de policia a Barcelona.[2] En 1932 va ser nomenat Director General de Seguretat pel govern de Manuel Azaña. Al capdavant d'aquest lloc va tenir un destacat paper durant «la Sanjurjada», aconseguint desactivar l'intent colpista.[3] No obstant això, la seva imatge va quedar tocada després dels fets de Casas Viejas i va haver de dimitir per l'enorme pressió a la qual es va veure sotmès.[4][b] Quan Menéndez va enviar un grup Guàrdies d'Assalt al comandament del capità Rojas perquè acabés amb la insurrecció, va ordenar a Rojas que obrís foc «sense pietat contra tots els que disparessin contra les tropes».[6]
Al maig de 1936 va ser nomenat Comissari de l'Estat en la Companyia Nacional dels Ferrocarrils de l'Oest.[7] Quan el 18 de juliol es va produir el cop d'estat contra la República, Menéndez López es trobava de viatge en l'Exprés Barcelona-Madrid.[8] A l'altura de Calataiud el tren va ser detingut per les forces rebels i Menéndez López va quedar capturat. Reconegut militar esquerrà, posteriorment seria traslladat a rereguarda i afusellat.[9][10]
Notes modifica
- ↑ Durant la Guerra Civil el seu germà Leopoldo va aconseguir el rang de general de l'Exèrcit Republicà i va ocupar importants llocs militars.
- ↑ Després de ser destituït, va ser processat per la seva actuació durant els fets de Casas Viejas, encara que finalment el seu cas va ser sobresegut.[5]
Referències modifica
- ↑ M. Teresa Suero Roca (1981). Militares republicanos de la Guerra de España, Ed. Península Ibérica, pág. 313
- ↑ Eduardo González Calleja (1999). El máuser y el sufragio, CSIC, pág. 528
- ↑ José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pp. 60-61
- ↑ Francisco J. Romero Salvadó (2013). Historical Dictionary of the Spanish Civil War, The Scarecrow Press, pág. 63
- ↑ Manuel Tuñón de Lara (2000) [1966]. La España del siglo XX. Volumen I, Ediciones Akal, pág. 352
- ↑ Julián Casanova (1997). De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España (1931-1936). Barcelona: Crítica, pág. 112
- ↑ "Al cerrar la Edición. Un nombramiento", ABC, pág. 41 (12 de mayo de 1936)
- ↑ Ángel David Martín Rubio (1997). Paz, piedad, perdón... y verdad. La represión en la guerra civil: una síntesis definitiva, Editorial Fénix, pág. 431
- ↑ Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939, Cambridge University Press, pág. 343
- ↑ Hugh Thomas (1976). Historia de la Guerra Civil Española, Círculo de Lectores, pág. 293