Esteve d'Àustria

arxiduc d'Àustria i palatí d'Hongria
(S'ha redirigit des de: Arxiduc Esteve, Palatí d'Hongria)

Esteve Francesc Víctor d'Àustria (Buda, 14 de setembre de 1817Menton, 19 de febrer de 1867) va ser arxiduc d'Àustria i el darrer palatí d'Hongria entre 1847 i 1848.

Infotaula de personaEsteve d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Stephan Franz von Österreich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Buda (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1867 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Menton (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacastell de Buda Modifica el valor a Wikidata
Membre de la cambra dels senyors d'Àustria
18 abril 1861 –
Palatí d'Hongria
13 gener 1847 – 24 setembre 1848
← Josep Antoni d'ÀustriaSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Partitpolític abans de l'aparició dels partits polítics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatImperi Austríac Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla de Pákozd Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesJosep Antoni d'Àustria Modifica el valor a Wikidata  i Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep d'Àustria, Maria Enriqueta d'Àustria, Elisabet d'Àustria i Hermínia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 76250473 Modifica el valor a Wikidata

Orígens modifica

Va ser fill de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, anterior palatí d'Hongria, i de la seva segona muller, Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, nascut com a bessó d'Hermínia d'Àustria.[1]

Primers anys modifica

Va passar la infància a Schaumburg i Ofen. La seva formació va ser adequada i demostrà interès per les ciències polítiques, que després va estudiar a Viena.[2]

L'arxiduc va ser enviat a les oficines centrals de Viena de 1839 a 1841,[2] per formar-se en assumptes estatals i diferents sectors del servei públic.[3] Després de dos anys adquirint coneixements, va recórrer els diferents territoris de l'imperi i alguns estats veïns entre 1841 i 1843.[2] Va visitar províncies com Llombardia, Vèneto, Ístria i i el Tirol, i diverses corts italianes i alemanyes. D'aquesta manera, va poder-se familiaritzar amb l'administració pública i amb l'economia de diverses regions i països. Al llarg dels anys va escriure una memòria de les seves visites que va presentar a l'emperador.[3]

Governador a Bohèmia i Hongria modifica

El 1843 va ser nomenat governador de Bohèmia.[2] Durant l'exercici del càrrec, va supervisar la construcció de la carretera imperial Riesengebirge (avui carretera I/14) entre Reichenberg i Třebovice. En el seu honor es va donar el seu nom a un turó amb una torre de vigilància, construïda d'ençà 1847 vora la carretera.[4]

A la mort del seu pare, va tornar a Hongria, on va ser nomenat governador el gener de 1847. Així mateix, va ser elegit palatí pel parlament hongarès el novembre del mateix any.[2]

Revolució de 1848 modifica

Amb l'esclat de la revolució de 1848, va haver de mediar entre la cort i els revolucionaris, sense èxit malgrat la seva popularitat. Dotat d'amplis poders, va nomenar primer ministre a Lajos Batthyány el març de 1848 i va obrir el Parlament a Pressburg a començaments de juliol. Tanmateix, durant el conflicte entre el govern hongarès i els croates, va ser privat gradualment dels seus poders, a causa també de la situació inestable de la cort.[2]

Després de l'atac de Josip Jelačić, no va poder assolir un armistici i va decidir abandonar Hongria i deixar el càrrec el setembre.[2]

Darrers anys modifica

Després d'un temps a Moràvia, va establir-se a Schaumburg, i els darrers anys de la seva vida en balnearis francesos i suïsos.[2]

Col·leccionisme modifica

Va ser un important col·leccionista de minerals. Quan va manar construir el castell de Schaumburg el 1850, va ampliar les habitacions per instal·lar-hi la seva extensa col·lecció, que consistia en unes 22.000 peces el 1885.[5] Victor Leopold Ritter von Zepharovich va fer una descripció de les estances i de la col·lecció de l'arxiduc.[6]

El 1857 va convertir-se en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina, per la secció de botànica.[7]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve d'Àustria
  1. «Obituary. The Archduke Palatine». The Gentleman's Magazine, vol. 27, 1847, pàg. 305.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Stephan Victor, Erzhg. von Österr. (1817–1867), Palatin» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon. Austrian Centre for Digital Humanities and Cultural Heritage. [Consulta: 3 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 Schlitter, Hanns. «Stephan Victor, Erzherzog von Oesterreich» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie 36. Deutsche Biographie, 1893.
  4. «Aussichtsturm Stephanshöhe: Seit 130 Jahren der schönste Blick aufs Riesengebirge» (en alemany). Radio Praguer International, 14-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  5. Scheid, R. «Die Mineraliensammlung des Erzherzogs Stephan auf Schoß Schaumburg». A: Geologie und hydrothermale Mineralisation im rechtsrheinischen Schiefergebirge (en alemany). Herborn: Nassauischer Verein für Naturkunde, 1998, p. 245-252. 
  6. Von Zepharovic, V. «Ein Besuch auf der Schaumburg. Sendeschreiben an W. Haidinger». Jahrbuch der kaiserlich-königlichen geologischen Reichsanstalt [Viena], vol. 8, núm. 3, 1857, p. 607-612.
  7. «Franz Viktor Stephan» (en alemany). Leopoldina. Nationale Akademie der Wissenschaften.