Ashik Kerib
Ashik Kerib (georgià: აშიკ-ქერიბი) ("estrany ashik") és una pel·lícula d'art soviètica de 1988 dirigida pel georgià Dodo Abashidze i l’armeni Serguei Paradjànov que es basa en la història homònima de Mikhaïl Lérmontov.[1] Va ser l'última pel·lícula completada de Paradjànov i va ser dedicada al seu amic íntim Andrei Tarkovski, que havia mort dos anys abans. La pel·lícula també inclou una descripció detallada de la cultura àzeri.[2]
Ашик-Кериб i აშიკ-ქერიბი  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Sergei Paradjànov i Dodo Abashidze |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Georgi Aleksi-Meskhishvili (en)  , Sergei Paradjànov, Shota Gogolashvili (en) i Niko Zandukeli (en) |
| Guió | Giorgi Badridze (en) |
| Música | Javanshir Guliyev (en) |
| Fotografia | Albert Yavuryan (en) |
| Productora | Kartuli Pilmi |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 73 min |
| Idioma original | rus georgià àzeri |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Ashik Kerib (en) |
| Gènere | cinema d'art i assaig i drama |
| Tema | músic, posició social, exclusió social, vagabund, culture of Azerbaijan (en) , amor romàntic i festeig |
| Lloc de la narració | Azerbaidjan |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | parajanov.com… |
      | |
Trama modifica
Un ashik vol casar-se amb la seva estimada, però el seu pare s'hi oposa perquè és pobre i espera riques perspectives per a la seva "filla del cel". Ella promet esperar-lo mil dies i nits fins que torni amb prou diners per impressionar el seu pare. Emprèn un viatge per guanyar riquesa i es troba amb moltes dificultats, però amb l'ajuda d'un genet sant, torna amb la seva estimada el dia 1001 i es poden casar.
Estilisme modifica
Tota la història està explicada a la manera del folklore de l'Azerbaidjan, amb la música i el color jugant un paper clau. El diàleg és mínim i s'utilitzen guions per narrar els canvis argumentals. El director va incloure anacronismes intencionats com l'ús de subfusells i una càmera de cinema.
Temes modifica
Les tres pel·lícules principals anteriors de Paradjànov Tini zabutykh predkiv, El color de la magrana, Ambavi Suramis tsikhisa eren il·lustracions acolorides de les cultures ucraïnesa, armènia i georgiana respectivament. Ashik Kerib explora de manera similar la roba, la música, la dansa, l'art i els costums tradicionals d'Azerbaidjan.
Premis modifica
- 1988: 1rs Premis del Cinema Europeu: Presentava als artistes Georgi Aleksi-Meskhishvili, Niko Zandukeli i Shota Gogolashvili.[3]
- 1989: Festival Internacional de Cinema d'Istanbul: Premi Especial del Jurat (a Serguei Parajanov)
- 1990: Premis Nika:
- Millor pel·lícula d'acció en viu i millor director (tots dos per a Dodo Abashidze i Sergei Parajanov)
- Millor fotografia (a Albert Yavuryan)
- Millor dissenyador de producció (a Sergei Parajanov)
Referències modifica
- ↑ «Achik Kerib, de Paradjanov, ou la fonction poétique du langage cinématographique - Marion Poirson-Dechonne». Revista Textimage.
- ↑ «06.12.1988 Фильму «Ашик-Кериб» Сергея Параджанова наконец-то выдают разрешительное удостоверение». Arxivat de l'original el 2011-11-23. [Consulta: 8 agost 2009].
- ↑ Pedro Almodóvar y Carmen Maura obtienen dos de los premios europeos de cine, El País, 27 de novembre de 1988