Viquipèdia

Assassinats neonazis a Alemanya de 2000-2007

Els assassinats del Bòsfor,[1] que la premsa va denominar assassinats del döner o assassinats del kebab, van ser una sèrie d'actes terroristes a Alemanya entre 2000 i 2007 atribuïts al grup terrorista d'extrema dreta neonazi Nationalsozialistischer Untergrund.[2] Deu persones van ser assassinades a trets i una més va resultar greument ferida per una cèl·lula en la qual presumptament participaven els activistes ultradretans Beate Zschäpe, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt actuant sota les sigles NSU. En la investigació s'ha implicat a membres dels serveis secrets alemanys.[3][4]

Assassinats neonazis a Alemanya de 2000-2007 està situat en Alemanya
Nuremberg 1a: 09.09.2000 2a: 13.06.2001 6a: 06.09.2005
Nuremberg
1a: 09.09.2000
2a: 13.06.2001
6a: 06.09.2005
Hamburg 3a: 27.06.2001
Hamburg
3a: 27.06.2001
Munich 4a: 29.08.2001 7a: 15.06.2005
Munich
4a: 29.08.2001
7a: 15.06.2005
Rostock 5a: 25.02.2004
Rostock
5a: 25.02.2004
Dortmund 8a: 04.04.2006
Dortmund
8a: 04.04.2006
Kassel 9a: 06.04.2006
Kassel
9a: 06.04.2006
Heilbronn 10a: 25.04.2007
Heilbronn
10a: 25.04.2007
Localització i data dels assassinats del Bósfor.

Les víctimes del NSU van ser ciutadans turcs i un grec. Eren en la seva major part petits empresaris (venedors de döner kebab, carnissers, serrallers o sastres) als qui disparaven a la cara amb una pistola CZ83 a plena llum del dia, per motius xenòfobs i contraris a la multiculturalitat.[5] També van assassinar la policia alemanya Michèle Kiesewetter en un atemptat on el seu company va resultar greument ferit, i van reivindicar l'atemptat amb bomba a Colònia de 2004 en un DVD pòstum.[6][7] El grup es va autofinançar cometent atracaments. Després d'un atracament fallit, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt es van suïcidar el 4 de novembre de 2011 per evitar la seva captura mentre que Beate Zschäpe es va lliurar a les autoritats una setmana després.

Va generar gran polèmica al país la raó per la qual la trama terrorista darrere d'aquests assassinats no va ser descoberta al llarg dels anys, en la qual se sospita connivència d'elements en la policia i els serveis secrets.[8][9][10][11] Anteriorment, els crims havien estat atribuïts a la delinqüència comuna de màfies estrangeres.[12]

La cancellera Angela Merkel va declarar a continuació que el "terrorisme d'ultradreta" és "una vergonya" per a Alemanya i va proposar il·legalitzar el Partit Nacional Demòcrata (NPD), d'ideologia ultradretana.[13] El ministre d'Interior Hans-Peter Friedrich havia assegurat uns mesos enrere que "a Alemanya no hi ha indicis de terrorisme d'ultradreta", però després del descobriment dels fets va qualificar aquests atemptats com "una nova forma de terrorisme".

Durant la investigació parlamentària, va quedar en evidència que el servei secret alemany (BFV) va destruir expedients relacionats amb els implicats i altres activistes ultradretans.[14][15] El director del BFV Heinz Fromm va dimitir al juliol de 2012 com a conseqüència d'aquests fets.[16][17]

Llista d'assassinats modifica

 
Lloc on va ser assassinada l'agent de policia Michèle Kiesewetter.
Nom Lloc Data
Enver Şimşek Nuremberg 9 setembre 2000
Abdurrahim Özüdoğru Nuremberg 13 juny 2001
Süleyman Taşköprü Hamburg 27 juny 2001
Habil Kılıç Múnic 29 agost 2001
Yunus Turgut Rostock 25 febrer 2004
İsmail Yaşar Nuremberg 5 juny 2005
Theodoros Boulgarides Múnic 15 juny 2005
Mehmet Kubaşık Dortmund 4 abril 2006
Halit Yozgat Kassel 6 abril 2006
Michèle Kiesewetter Heilbronn 25 abril 2007

Assassinat d'Enver Şimşek modifica

Enver Şimşek era un home de negocis de 38 anys amb arrels turques que regentava diverses parades de flors al sud d'Alemanya. Quan el seu empleat que regentava la parada de Nuremberg va marxar de vacances, el mateix Şimşek va substituir-lo i, la tarda del 9 de setembre de 2000, dos homes armats van disparar-li a la cara morint a l'hospital dos dies després. Va ser la primera víctima de la sèrie. L'arma utilitzada per matar Şimşek, una pistola Ceska (ČZ 83), es va utilitzar en nou assassinats més.[18][19]

Assassinat d'Abdurrahim Özüdoğru modifica

El 13 de juny de 2001, Abdurrahim Özüdoğru va ser assassinat per dos trets al cap amb la mateixa pistola que s'havia utilitzat en l'assassinat d'Enver Şimşek. Özüdoğru treballava com a maquinista per a una empresa de Nuremberg, estava fent d'ajudant en una sastreria. L'assassinat va ser descobert per un vianant que va mirar per l'aparador i va veure el cos a la part posterior de la botiga, cobert de sang.[18][19]

Assassinat de Süleyman Taşköprü modifica

Només dues setmanes després, el 27 de juny de 2001, entre les 10:45 i les 11:15 hores, Süleyman Taşköprü, de 31 anys, fou assassinat a la seva fruiteria al barri de Bahrenfeld d'Hamburg després de rebre tres trets al cap. Es van utilitzar les mateixes armes que en el primer cas, una CZ 83 i una de 6,35 mm.[20][21]

Assassinat de Habil Kılıç modifica

El 29 d'agost de 2001 Habil Kılıç es va convertir en la quarta víctima. Kılıç, de 38 anys, estava casat i tenia una filla, va rebre un tret a boca de canó a la fruiteria que regentava al barri de Ramersdorf, Múnic. Aquest va ser el primer dels dos assassinats comesos a Múnic.[20][22]

Assassinat de Mehmet Turgut modifica

Dos anys i mig més tard, a Rostock-Toitenwinkel, el matí del 25 de febrer de 2004, Mehmet Turgut va rebre tres trets al cap i al coll amb una CZ 83, provocant-li la mort a l'instant. Turgut, que havia estat vivint il·legalment a Hamburg, es trobava de visita a Rostock i un conegut li havia demanat que obrís una botiga de döner kebab aquell dia. A causa del vincle de Turgut amb Hamburg, la policia de Rostock va establir una connexió amb la tercera víctima, Süleyman Taşköprü, que la premsa va anomenar "assassinats del kebab".[20][23][24]

Assassinat d'İsmail Yaşar modifica

El 9 de juny de 2005 l'NSU va atacar per tercer cop a Nuremberg. İsmail Yaşar, de 50 anys i originari de Suruç (Turquia), era propietari d'una botiga de döner a Scharrerstrasse. Va ser trobat mort aproximadament a les 10:15 hores del matí amb cinc trets de bala.[20][25]

Assassinat de Theodoros Boulgarides modifica

La tarda del 15 de juny de 2005 el serraller Theodoros Boulgarides va ser assassinat a la seva botiga del barri de Schwanthalerhöhe (Múnic). Boulgarides, grec de 41 anys, va ser la segona víctima a Múnic i la primera d'origen no turc. Els diaris locals van escriure després de l'assassinat: "La màfia turca ha tornat a colpejar".[20][26]

Assassinat de Mehmet Kubaşık modifica

A primera hora de la tarda del 4 d'abril de 2006, el venedor de diaris Mehmet Kubaşık, de 39 anys i d'origen turc, va ser assassinat al seu quiosc de Nordstadt (Dortmund). Igual que la majoria de les altres víctimes, Kubaşık va rebre un tret al cap. Després d'aquest acte i del que va seguir dos dies després, l'11 de juny, associacions culturals turques van organitzar una marxa silenciosa a Dortmund, on es va commemorar les nou víctimes de la sèrie i es va demanar a les autoritats que n'impedissin una desena.[20][27]

Assassinat de Halit Yozgat modifica

El 6 d'abril de 2006, només dos dies després de l'assassinat de Kubaşık, Halit Yozgat va rebre dos trets al cap al cibercafè que feia poc que havia obert a Kassel Amb motiu d'aquest assassinat hi va assistir un agent de l'Oficina de Protecció de la Constitució de Hesse. Un agent de l'Oficina de Protecció de la Constitució de Hesse va afirmar haver abandonat el local poc abans de l'assassinat, però després va canviar la seva declaració quan es van presentar proves de testimonis que l'havien vist present quan va passar l'assassinat. La seva implicació en el cas va donar lloc a sospites que les agències governamentals podrien estar vinculades d'alguna manera als responsables dels assassinats.[20][28][29]

Assassinat de Michèle Kiesewetter modifica

El 25 d'abril de 2007, l'agent de policia Michèle Kiesewetter i el seu company de servei van ser disparats a boca de canó durant la pausa per dinar a la ciutat de Heilbronn. Kiesewetter, de 22 anys, va morir al moment i el seu company, greument ferit, va estar en coma diverses setmanes. Si bé en els casos anteriors s'assumeix que el motiu va ser la xenofòbia i/o el racisme, no està clar per què Kiesewetter i el seu company van ser atacats. Les teories tant inclouen un vincle personal entre Kiesewetter, que procedia d'Oberweißbach a l'estat de Turíngia, i els presumptes autors que també eren de Turíngia; o el robatori de les seves d'armes de foc, ja que aquestes, una Heckler & Koch P2000, es van trobar el 4 de novembre de 2011 a la caravana on es van suïcidar Böhnhardt i Mundlos, donant lloc a lligar aquest atac amb la sèrie d'assassinats del Bòsfor.[30][31][32]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Bundesweite Mordserie „Bosporus“ Arxivat 2011-12-07 a Wayback Machine. Nota de premsa de la Policia de Mecklenburg-Vorpommern
  2. ↑ «Neonazis alemanes admiten que asesinaron a extranjeros durante diez años» (en castellà). Publico, 14-11-2011 [Consulta: 10 juny 2022].
  3. ↑ Un agente del espionaje alemán, vinculado con una trama de terrorismo neonazi.
  4. ↑ Detenido un cómplice de la banda de neonazis que asesinaba inmigrantes.
  5. ↑ Range, Harald. «Haftbefehl gegen die Brandstifterin von Zwickau wegen mutmaßlicher Mitgliedschaft in der terroristischen Vereinigung "Nationalsozialistischer Untergrund (NSU)"» (en alemany). Fiscalia General d'Alemanya, 13-11-2011. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
  6. ↑ Der Spiegel, 12 novembre 2011
  7. ↑ Spiegel TV Magazin: „Die Braune Zelle“, 13 novembre 2011
  8. ↑ El Tiempo, 14 novembre 2011
  9. ↑ The Independent, 15 novembre 2011
  10. ↑ «thelocal.de, 15 novembre 2011». Arxivat de l'original el 1 de juliol 2012. [Consulta: 7 juliol 2012].
  11. ↑ Els crims xenòfobs es minimitzen massa sovint en spiegel.de
  12. ↑ El País, 11 novembre 2011
  13. ↑ Merkel plantea ilegalizar el NPD tras los asesinatos neonazis.
  14. ↑ La Vanguardia - La policía alemana destruyó datos sobre el grupo de neonazis asesinos.
  15. ↑ El País - El espionaje alemán destruyó pruebas de la trama neonazi.
  16. ↑ El País - El jefe del servicio secreto alemán dimite por los fallos para frenar a una banda nazi.
  17. ↑ El Mundo - Dimite el jefe de la Inteligencia alemana por fallos en la lucha contra los neonazis.
  18. ↑ 18,0 18,1 Suso, 2016, p. 21.
  19. ↑ 19,0 19,1 Przybilla, Olaf «Es geschah am helllichten Tag». Süddeutsche Zeitung, 06-08-2010 [Consulta: 9 juny 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Suso, 2016, p. 22.
  21. ↑ Polizeinews Arxivat 19 November 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. Hamburg Hansestadt, Hamburg, 18 July 2007
  22. ↑ «Auf der Spur des Grauens» (en alemany). Merkur.de, 13-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  23. ↑ Pergande, Frank «Der fünfte Mord» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 15-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  24. ↑ Kuzmany, Stefan «ARD-Doku über Neonazi-Opfer. Die Schande» (en alemany). Der Spiegel, 12-12-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  25. ↑ BKA Bosporus Arxivat 2011-12-24 a Wayback Machine.
  26. ↑ Gautier, Thomas «„Ich habe immer gedacht: Das war die Mafia“» (en alemany). Abendzeitung, 14-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  27. ↑ «Serienmörder schlägt zum achten Mal zu». Der Spiegel, 07 abril 20061llengua=alemany [Consulta: 9 juny 2022].
  28. ↑ Iskandar, Katharina «Verdächtiger Verfassungsschützer» (en alemany). Frankfurter Allgemeine, 14-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  29. ↑ Jochen Bittner, Christian Denso i Toralf Staud «Verbrecher und Versager» (en alemany). Zeit Online, 17-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  30. ↑ Suso, 2016, p. 23.
  31. ↑ «Schlussakt eines realen Krimis» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 09-11-2011 [Consulta: 9 juny 2022].
  32. ↑ Ramelsberger, Annette «https://www.sueddeutsche.de/politik/nsu-prozess-der-zeuge-mit-der-kugel-im-kopf-1.1879913» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 04-02-2014 [Consulta: 9 juny 2022].

Bibliografia modifica

  • Suso, Roger. La claveguera marró. L'NSU i el terror neonazi a Alemanya. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2016. ISBN 978-84-944954-3-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assassinats_neonazis_a_Alemanya_de_2000-2007&oldid=33101171»