Associació Catalana d'Esperanto
L'Associació Catalana d'Esperanto (Kataluna Esperanto Asocio en esperanto) és una entitat fundada el 1982 que agrupa els esperantistes dels Països Catalans, amb la finalitat de facilitar la pràctica de l'esperanto entre els catalanoparlants i potenciar-n'hi la difusió com a llengua.[1] El primer president fou Manuel Casanoves i Casals, i entre els seus fundadors hi figurava Llibert Puig. És considerada la continuadora de la tasca de la Federació Catalana d'Esperantistes, fundada el 1910 i desapareguda després de la Guerra Civil. És membre de la FOCIR. El seu primer congrés fou el XIX Congrés Català d'Esperanto, que se celebrà a Sabadell el novembre de 1983.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització esperantista  |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Fundador | Miquel Vilagran i Llorens |
| Activitat | |
| Àmbit | Països Catalans |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Òscar Puig i Cánovas |
| Òrgan de premsa | Kataluna Esperantisto |
| Joventuts | Kataluna Esperanto-Junularo |
| Lloc web | esperanto.cat |
   | |
La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és la biblioteca i arxiu de l'Associació, creada el 1997 en honor del gran mestre d'esperanto Pere Nuez Pérez, basant-se en la donació de la seva vídua Maria Garcés i Coll. La secció d'arxiu conté diversos documents administratius i de govern, posteriors a la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto. Hi destaquen també els documents sobre coneguts esperantistes catalans i sobre ciutats on s'han celebrat Congressos catalans d'Esperanto.[2]
Congressos Catalans d'Esperanto organitzats per KEA - ACE modifica
El següent llistat mostra els congressos catalans d'esperanto organitzats des de la fundació de KEA:
- XIX Congrés: Sabadell, 1983[3]
- XX Congrés: Olot, 1984. En aquest congrés es feu un comunicat per reclamar respecte per les llengües minoritzades.[4]
- XXI Congrés: Sant Cugat del Vallès, 1985
- XXII Congrés: Lleida, 1986
- XXIII Congrés: Barcelona, 1987
- XXIV Congrés: Perpinyà, 1989
- XXV Congrés: Tarragona, 1991
- XXVI Congrés: Alcúdia, 1993
- XXVII Congrés: Mataró, 1995
- XXVIII Congrés: Figueres, 1997
- XXIX Congrés: Manresa, 1999
- XXX Congrés: Girona, 2001
- XXXI Congrés: Sóller, 2002[5]
- XXXII Congrés: Ceret, 2004[6]
- XXXIII Congrés: Amposta, 2006[7]
- XXXIV Congrés: Sabadell, 2008
- XXXV Congrés: Barcelona, 2011[8]
- XXXVI Congrés: Salardú, 2013. En aquesta ocasió el congrés esdevingué congrés catalano-occità
- XXXVII Congrés: Mataró, 2015[9]
- XXXVIII Congrés: Àger, 2017
- XXXIX Congrés: Castelldefels, 2022
El XXXIX Congrés Català d'Esperanto s'havia de celebrar l'any 2020 a Lluc (Mallorca), però fou ajornat degut a la pandèmia del SARS-CoV-2.
Referències modifica
- ↑ «L'Esperanto». Avui, 16-03-1986 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Puig i Gandia, Llibert. "Malkovru la bibliotekon de KEA" (Descobreix la biblioteca de KEA). Kataluna Esperantisto núm. 343, setembre 2007.
- ↑ Gonzàlez, Laia «Avui es clou a Sabadell el XIX Congrés Català d'Esperanto». Avui, 01-11-1983 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Redacció «800 esperantistes es troben a Olot per rellançar l'idioma». Punt Diari, 12-10-1984 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Seixanta experts participen a Sóller al XXI Congrés d'Esperanto», 03-11-2002. Arxivat de l'original el 2022-12-06. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «El Centre Cultural Català del Vallespir». [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Més d'un centenar de persones assisteixen al Congrés Català d'Esperanto a Amposta». El Periódico de Catalunya, 08-12-2006.
- ↑ Bausells, Marta. «L'esperanto revifa», 30-10-2011. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Mataró torna a ser seu 20 anys després del Congrés català d'Esperanto», 06-08-2015. [Consulta: 25 febrer 2021].[Enllaç no actiu]