L'ateisme d'Estat és la promoció estatal de l'ateisme, ocasionalment a través de la supressió de la llibertat d'expressió i de culte.[1] L'ateisme d'Estat s'ha imposat històricament en la majoria de les ocasions en països socialistes com l'antiga Unió Soviètica, Xina, l'Albània comunista, la República Popular de Mongòlia o Corea del Nord. En aquests règims l'ateisme era considerat intrínsec al comunisme. No obstant això, si la persecució de la religió era deguda específicament a l'ateisme d'estat és discutible.

L'ateisme d'estat podia incloure una persecució activa (i, de vegades, violenta) de les religions, les seves institucions, els seus líders i els seus creients. La Unió Soviètica va mantenir un llarg historial d'ateisme d'estat, dues de les condicions de l'èxit social era la proclamació de l'ateisme i mantenir-se allunyat de qualsevol església; aquesta actitud va ser especialment important durant el mandat d'Stalin.[2][3][4] La Unió Soviètica també va imposar l'ateisme d'estat sobre les seves àmplies àrees d'influència, inclosa l'Àsia central. La República Socialista Popular d'Albània sota el mandat d'Enver Hoxha va arribar a proclamar explícitament el caràcter ateu de l'Estat.

Referències modifica

  1. Protest for Religious Rights in the USSR: Characteristics and Consequences, David Kowalewski, Russian Review, Vol. 39, No. 4 (Oct., 1980), pp. 426-441, Blackwell Publishing on behalf of The Editors and Board of Trustees of the Russian Review
  2. Pospielovsky (1998):257.
  3. Miner (2003):70.
  4. Davies (1996):962.