Viquipèdia

Atelopus arthuri

espècie d'amfibi

Atelopus arthuri és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids [1][2] i de la qual no hi ha cap registre confirmat des del 1988.[3]

Infotaula d'ésser viuAtelopus arthuri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN54490 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus arthuri Modifica el valor a Wikidata
Peters, 1973
Distribució
Endèmic de

Etimologia modifica

El seu nom científic fa referència a Arthur James Peters (col·lector de l'holotip).[4]

Descripció modifica

Les femelles fan 40,9 mm de longitud rostre-cloacal, mentre que la dels mascles és desconeguda. Vist des de dalt, el musell molsut apareix punxegut i sembla projectar-se més enllà del llavi superior i la mandíbula inferior. Narius laterals i lleument posteriors. Parpelles superiors carnoses i amb un plec carnós que s'estén des del cantó posterior dels ulls fins a l'extrem del cap. Regions timpàniques i temporals granulars. El dors del cos varia entre força llis o finament arrugat i sense pústules (en canvi, els flancs del cos, així com la majoria de les superfícies superiors de les extremitats, són molt pustulosos). Les femelles presenten espínules blanquinoses individuals o agrupades a la part alta de les pústules abans esmentades. El ventre tendeix a ser llis i sense pústules, però també pot presentar arrugues. Extremitats anteriors molt curtes. Avantbraços una mica més grans en diàmetre que les regions de l'húmer. Potes davanteres carnoses i palmades. Extremitats posteriors curtes, carnoses i amb potes palmades i carnoses que s'estenen fins a la primera falange de cada dit. Plantes dels peus suaus. En vida, el dors és de color marró clar a fosc; cos i extremitats amb un patró de color marró fosc i amb un reticulat de color taronja-groc; els flancs presenten un fons de color taronja vermellós opac i un reticulat de color marró; les superfícies ventrals de les cuixes, el pit i el ventre tenen una taca de color vermell tomàquet envoltat de verd; alguns exemplars han estat observats amb una taca marró a les natges i un tacat marró al mentó i la gola; cara inferior dels peus posteriors i anteriors de color taronja opac; pupil·les negres envoltades per un anell de color verd brillant i un iris de color negre amb taques verdes petites. Els exemplars conservats en alcohol tenen el dors, els flancs i les extremitats de color marró grisenc clar amb algunes taques o ratlles de color marró fosc; els flancs també amb taques blanques als extrems de les pústules; alguns espècimens mostren les extremitats incolores amb els dos primers dits de color groc; el pit, el ventre i les superfícies ventrals de les cuixes i de l'húmer són de color groc clar i permet la transparència de la cavitat abdominal; les superfícies ventrals de les extremitats són de color marró fosc amb groc, mentre que les mans i els peus són completament de groc a marró; cuixes amb una gran taca marró, la qual s'estén fins a la zona ventral, i mentó i gola de color groc amb taques o ratlles de color cafè. Tot i la descripció ací donada, cada exemplar d'aquesta espècie és diferent dels altres pel que fa als colors i llur distribució sobre el cos.[4][5]

Reproducció modifica

No hi ha molta informació específica coneguda sobre els seus hàbits reproductius, encara que és probable que siguin similars als d'altres espècies d'Atelopus en què la posta té lloc als rierols de corrent ràpid.[6] Tot i així, hom creu que la tria de la parella sembla estar basat en senyals visuals pel fet que no emeten sons (els mascles són coneguts per aixecar-se sobre llurs extremitats anteriors presumiblement per cercar femelles).[4][7]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un endemisme del vessant pacífic dels Andes, entre 2.200 i 3.000 m d'altitud, a l'Equador i tan sols és present a tres localitats que ocupen en total 100 km²:[8] la localitat tipus a 15 km al nord de Pallatanga (la província de Chimborazo), Cashca Totoras i Las Guardias (ambdues darreres a la província de Bolívar).[9][6] És una espècie diürna que viu al bosc montà humit, tot i que ha estat vista caminant per terrenys més secs quan pateix pertorbacions.[7]

Principals amenaces modifica

Les seues principals amenaces són la quitridiomicosi[10][11] (aquesta malaltia ha estat confirmada en la seua àrea geogràfica per haver afectat a Gastrotheca pseustes), la introducció d'espècies exòtiques (com ara, la truita de riu)[8] i la pèrdua del seu hàbitat a causa de les pràctiques agrícoles, la desforestació i el desenvolupament urbà (infraestructures i assentaments humans).[12][13][14][15][16][17][6]

Referències modifica

  1. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Bustamante, M. R., 2002. Monitoreos de poblaciones de anuros en los Andes de Ecuador, con énfasis en el estudio poblacional de las especies del Bosque protector Cashca Totoras (Provincia Bolívar). Tesis de Licenciatura, Pontificia Universidad católica del Ecuador.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Peters, J. A., 1973. The frog genus Atelopus in Ecuador (Anura: Bufonidae). Smithsonian Contributions to Zoology: 1-49.
  5. ↑ Coloma, L. A., 1997. Morphology, systematics, and phylogenetic relationships among frogs of the genus Atelopus (Anura: Bufonidae). Ph. D. Dissertation, University of Kansas, 287 pp.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 UICN (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 AmphibiaWeb (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Coloma, L. A., Quiguango-Ubillús, A., 2014. Atelopus arthuri. A: Centro Jambatu. 2011-2012. Anfibios de Ecuador. Fundación Otonga. Quito, l'Equador. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 10 abril 2014].
  9. ↑ Lötters, S., 1996. The Neotropical Toad Genus Atelopus. Checklist - Biology - Distribution. Vences, M. and Glaw, F. Verlags GbR, Colònia, Alemanya.
  10. ↑ Ron, S. R. i Merino, A., 2000. Amphibian declines in Ecuador: overview and first report of chytridiomycosis from South America. FrogLog: 2-3.
  11. ↑ Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439: 161-167.
  12. ↑ La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., Garcia-Perez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  13. ↑ Merino-Viteri, A., 2001. Análisis de posibles causas de las disminuciones de poblaciones de anfibios en los Andes del Ecuador. Tesis de Licenciatura. Pontifica Universidad Católica del Ecuador. Quito, l'Equador.
  14. ↑ Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia: Lynx Editions. Pàg. 161.
  15. ↑ Bustamante, M. R., Ron, S. R. i Coloma, L. A., 2005. Cambios en la diversidad en siete comunidades de anuros en los Andes de Ecuador. Biotropica 37:180–189.
  16. ↑ Coloma, L. A., 1992. Anfibios de Ecuador: estatus poblacional y de conservación. Documento Centro de Datos para la Conservación-Ecuador. Quito, 30 pp.
  17. ↑ Coloma, L. A., Guayasamin, J. M. i Menéndez-Guerrero, P., (editors). 2011-2014. Lista Roja de Anfibios de Ecuador, AnfibiosWebEcuador. Fundación Otonga, Quito, l'Equador.

Bibliografia modifica

  • Cisneros-Heredia, D. F. i J. V. Rueda-Almonacid, 2005. Atelopus arthuri. Rueda-Almonacid, J. V., J. V. Rodríguez-Mahecha, S. Lötters, E. La Marca, T. R. Kahn i A. Angulo, eds. Ranas Arlequines: 58. Bogotà, Colòmbia, Conservación Internacional.
  • Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World. Pottsville, Pennsilvània: N. G. Publishing Inc. Pàg. 39.
  • Lötters, S., van der Meijden, A., Coloma, L. A., Boistel, R., Cloetens, P., Ernst, R., Lehr, E. i Veith, M., 2011. Assessing the molecular phylogeny of a near extinct group of vertebrates: the Neotropical harlequin frogs (Bufonidae; Atelopus). Systematics and Biodiversity 9:45–57.
  • Lynch, J. D., 1993. A new harlequin frog from the Cordillera Oriental of Colombia (Anura, Bufonidae, Atelopus). Alytes. Paris 11: 77–87.

Enllaços externs modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  • BioLib (anglès)
  • Frost, Darrel R., 2014. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.0 American Museum of Natural History, Nova York (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atelopus_arthuri&oldid=32703934»