Atherinomorus lacunosus

espècie de peix

Atherinomorus lacunosus és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids[2] present a la conca Indo-Pacífica: des del mar Roig[3] i l'Àfrica Oriental[4][5][6][7][8][9] fins a les illes Hawaii [10] Samoa,[11] les illes Fènix, el sud del Japó -incloent-hi les illes Ogasawara-,[12][13]Queensland -Austràlia-[14][15] i Nova Caledònia.[16][17] És un peix d'aigua marina i salabrosa, associat als esculls[18] i de clima subtropical (32°N-23°S, 38°E-154°W) que viu entre 1-39 m de fondària.[16][17]

Infotaula d'ésser viuAtherinomorus lacunosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN18123573 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherinomorus
EspècieAtherinomorus lacunosus Modifica el valor a Wikidata
Forster, 1801
Nomenclatura
Sinònims
  • Allanetta forskali (Ruppell, 1838)
  • Atherina affinis (Bennett, 1832)
  • Atherina forskali (Rüppell, 1838)
  • Atherina forskalii (Rüppell, 1838)
  • Atherina forskalli (Rüppell, 1838)
  • Atherina lacunosa (Forster, 1801)
  • Atherina morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Atherina pectoralis (Achille Valenciennes
  • Atherina pinguis (Bernard Germain de Lacépède
  • Atherina punctata (Bennett, 1833)
  • Atherina puntata (Bennett, 1833)
  • Atherinomorus lacunosa (Forster, 1801)
  • Atherion morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Hepsetia morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Hepsetia pinguis (Lacépède, 1803)
  • Pranesus forskalii (Ruppell, 1838)
  • Pranesus lacunosus (Forster, 1801)
  • Pranesus maculatus (Taylor, 1964)
  • Pranesus morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Pranesus pinguis (Lacépède, 1803)
  • Pranesus pinguis ruppelli (Smith, 1965)
  • Pranesus pinguis ruppelli (Smith, 1965)[1]

Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima. El cos és de color verd, groc clar o marronós amb la meitat superior sempre més fosca que la resta. 5-8 espines i 8-11 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 12-17 radis tous a l'anal. 38-43 vèrtebres. La majoria de les escates són vorejades de negre.[16][19][20][21] Menja zooplàncton i petits invertebrats bentònics.[22][23] A Sud-àfrica és depredat per Hydroprogne tschegrava.[24] És inofensiu per als humans i venut fresc, en salaó o assecat.[25][16]

Referències modifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Khalaf, M.A. i A.M. Disi, 1997. Fishes of the Gulf of Aqaba. Marine Science Station, Aqaba, Jordània. 252 p
  4. Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  5. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  6. Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  7. Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  8. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  9. Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  10. Randall, J.E., J.L. Earle, T. Hayes, C. Pittman, M. Severns i R.L.F. Smith, 1993. Eleven new records and validations of shore fishes from the Hawaiian Islands. Pac. Sci. 47(3):222-239.
  11. Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  12. Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  13. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  14. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  15. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 FishBase (anglès)
  17. 17,0 17,1 Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  18. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  19. Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  20. Ivantsoff, W. i L.E.L.M. Crowley, 1999. Atherinidae. Silversides (or hardyheads). P. 2113-2139. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  21. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  22. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  23. Hobson, E.S. i J.R. Chess, 1973. Feeding oriented movements of the atherinid fish Pranesus pinguis at Majuro Atoll, Marshall Islands. Fish. Bull. 71(3):777-786
  24. FishBase (anglès)
  25. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atherinomorus lacunosus