Athos (personatge de ficció)

personatge del tres mosqueters de Dumas

Athos, també conegut com el comte Olivier de La Fère, és un personatge de ficció creat per Alexandre Dumas a la novel·la Els tres mosqueters (1844). S'inspira en Armand d'Athos, un mosqueter del rei nascut el 1615 a Bearn i mort el 21 de desembre del 1645 a París.

Infotaula personatgeAthos

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge literari
personatge de sèrie de televisió
personatge cinematogràfic
personatge humà de ficció Modifica el valor a Wikidata
EpònimArmand de Sillègue d'Athos d'Autevielle Modifica el valor a Wikidata
Creat perAlexandre Dumas Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perVeniamin Smekhov (en) Tradueix, Tom Burke, Oliver Reed, John Malkovich, Kiefer Sutherland, Matthew Macfadyen, Domenico Modugno, José Ferrer, Van Heflin, Iuri Txursín, Christopher Cazenove, Georges Descrières, Giacomo Rossi Stuart, Jean Martinelli, Douglass Dumbrille, Franco Fantasia, Henri Rollan, Bert Roach, Roberto Airaldi, Powys Thomas, Léon Bary, Alfred Hollingsworth, Jan-Gregor Kremp i Vincent Cassel Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraEls tres mosqueters, Vint anys després i El Vescomte de Bragelonne Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMosqueter i tirador Modifica el valor a Wikidata
Títolcomte Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne de França Modifica el valor a Wikidata
Residènciarue Férou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NaixementBearn Modifica el valor a Wikidata, 1599 Modifica el valor a Wikidata
MortParís Modifica el valor a Wikidata, 1661 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMilady de Winter Modifica el valor a Wikidata
FillsRaoul de Bragelonne Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 546

El personatge històric modifica

Athos pren el seu nom de la petita ciutat d'Athos-Aspis sobre el Gave d'Oloron, prop de Sauveterre-de-Béarn i prop d'Autevielle. Fill d'Adrien de Sillègue, senyor d'Athos i Autevielle, no podia esperar, com a petit de la família, rebre els senyorius d'Athos i Autevielle que anirien al seu germà gran. Per tant, tenia l'opció d'entrar a l'exèrcit o a les ordres. Era cosí segon del senyor de Tréville, la protecció del qual li va permetre entrar al regiment de mosqueters el 1640, alhora que Porthos i Aramis.

Del poc que se'n sap és que era de Bearn i que va morir jove, probablement durant un duel, tal com indica el registre de defuncions de l'església de Saint-Sulpice de París en la data de 21de desembre del 1645: «Comboi, servei i enterrament del difunt Armand, mosqueter Athos d'Autebielle de la Guàrdia del Rei, senyor de Béarn, pres prop de la sala de Pré au Clercs.»

Estant a Pré-aux-Clercs un lloc conegut per ser el lloc de trobada dels duelistes, és probable que morís en un d'aquests.[1]

Personatge novel·lesc modifica

 
El comte de la Fère penja la seva muller.
Gravat de Jules Huyot després d'un dibuix de Maurice Leloir, 1894.

Pel que fa a d'Artagnan, no hi ha un sinó tres Athos: el personatge històric, el personatge fictici delineat per Gatien de Courtilz i el d'Alexandre Dumas.

Segons Courtilz, Athos, com els seus germans d'armes Porthos i Aramis, és un cadet de Gascunya. Apareix poc a Les Mémoires el personatge principal de les quals continua sent d'Artagnan.

Nascut a Villers-Cotterêts a l'Aisne, el pare d'Alexandre Dumas es va inspirar en la vida d'Anna d'Àustria, que es va allotjar al castell de La Fère a l'Aisne el 1643. Hi havia molts governadors (Cèsar de Borbó fill de Gabrielle d'Estrées i Enric IV) i comtes de la Fère (Jacques Colas).

De l'autèntic Athos, personatge que va portar una vida breu i discreta, Dumas va fer un home de naixement il·lustre, anomenat comte Olivier de La Fère. Dona als seus gloriosos avantpassats (un d'ells hauria servit Francesc I), a les terres del Berry, un castell, un passat ple de secrets. També el va fer degà dels Mosqueters; té, doncs, vint-i-set anys al començament de la novel·la, d'Artagnan només divuit, Aramis i Porthos entre vint-i-dos i vint-i-tres. El va fer morir el 1661, setze anys després de la data real de la seva desaparició.

Alexandre Dumas dóna a Athos un fill, Raoul, vescomte de Bragelonne, que hauria tingut fora del matrimoni amb la bella Maria de Rohan, duquessa de Chevreuse, antiga confident i amiga de la reina Anna d'Àustria. A diferència dels altres mosqueters Athos és un personatge de melodrama. Està assolat pel turment del seu antic matrimoni amb la diabòlica Milady de Winter, de la seva execució precipitada però difícil d'evitar al final de Els tres mosqueters; després a Vint anys després de la seva relació amb el seu fillastre venjatiu, Mordaunt, a qui es nega, a diferència dels seus tres amics, a enfrontar-se en duel. Només matarà Mordaunt en defensa pròpia, i fins i tot només per pensar en el seu fill Raoul.

Athos és nomenat membre de tres ordes de cavalleria, els més prestigiosos d'Anglaterra, França i Espanya: és membre de l'Orde de la Lligacama, atorgada per Charles Stuart, rei d'Anglaterra ; membre de l'Orde de l'Esperit Sant gràcies a Porthos i al cardenal Mazzarino a Vint anys després; i finalment membre de l'Orde del Toisó d'Or de Carles II, rei d'Anglaterra i fill del primer, a qui va ajudar a recuperar el seu tron.

Cinema i televisió modifica

 
Henri Rollan caracteritzat d'Athos per a Les Trois Mousquetaires, film d'Henri Diamant-Berger, estrenat el 1921

El paper d'Athos ha sigut interpretat, entre d'altres, per:

Homenatges modifica

L' asteroide (227930) Athos, descobert l'any 2007, rep el seu nom.[2]

L'espècie de peix del sud-est asiàtic Schistura athos rep el nom del personatge d'Athos i hi ha dues espècies més en el gènere Schistura batejades amb noms dels tres mosqueters, S. aramis i S. porthos.[3]

Referències modifica

  1. Joseph Miqueu. Le Béarn des mousquetaires et des soldats du roi (en francès). Cercle Historique de l'Arribère, agost 2012, p. 185. ISBN 978-2-918404-09-5. BNF 42736781. 
  2. «(227930) Athos». Centre des planètes mineures.
  3. «Order CYPRINIFORMES: Family NEMACHEILIDAE (Stone Loaches)». The ETYFish Project Fish Name Etymology Database. Christopher Scharpf and Kenneth J. Lazara, 2017. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 gener 2017].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica