August Viladesau i Gispert
August Viladesau i Gispert (Calonge, 27 d'agost de 1898 - Puigcerdà, 6 d'abril de 1982)[1] va ser pedagog i mestre de primària. La docència la va exercir gairebé sempre en un centre educatiu de Puigcerdà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1898  Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) |
| Mort | 6 abril 1982 (83 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog |
August Viladesau va néixer al domicili familiar del carrer Arpa de la vila de Calonge. Va estudiar les primeres lletres a l'escola pública d'aquesta població. Després va cursar secundària i la carrera de magisteri a Girona. Durant la carrera de mestre es va trobar amb el també calongí Pere Rosselló i Blanch. Viladesau i Rosselló van acabar la carrera junts, després que el professor de Religió els va comunicar a tots dos que havien aprovat l'assignatura, l'única que els faltava de saber.
El seu primer destí, com a interí, va ser l'escola del municipi d'Establiments, a tocar de Palma (illes Balears). Era l'any 1916 i el seu sou era de 500 pessetes anuals. El 1917 va ser destinat a Llagostera (Gironès).[2] A principi del 1919 el van destinar a Girona,[3] i la tardor del mateix any va ser enviat a l'escola de la Selva de Mar (Alt Empordà).[4] Després d'un petit període, sempre com a mestre interí, com havia passat en els anteriors destins, va renunciar-hi pel fet que havia d'ingressar al servei militar.[5] En acabar el servei, l'any 1923, el van destinar a l'escola de Ribes de Freser (Ripollès),[6] però va decidir renunciar a aquest destí per anar, en propietat, a l'escola de Viladonja, poble del terme de les Llosses (Ripollès).[7] L'any 1925 va ser destinat a l'escola de nens de Puigcerdà, amb plaça en propietat.[8] El 1927 va néixer el seu únic fill, Josep, del matrimoni amb Joaquima Domènech Draper, que era natural d'Hostalric (Selva). Aquell mateix any va ser nomenat regidor municipal.[9] Va ser director del centre de Puigcerdà des de l'any 1935.[10] L'any següent, el 1936, se li va permetre, amb altres mestres, donar classes particulars.[11]
En esclatar la Guerra Civil espanyola, el 1936, uns milicians que el tenien en una llista el van voler agafar, però uns altres el van acompanyar fins a l'estació del tren perquè marxés. Va anar a l'Alt Empordà, però, en ser bombardejada l'escola on havia d'anar, el van traslladar a Calonge i allà l'inspector el va nomenar mestre i va impartir classes entre els nois del poble i també entre els nens refugiats de la guerra. Poc després van venir a Calonge la seva dona i el seu fill. A finals de gener, quan les tropes franquistes entraven a Barcelona, Viladesau va ser cridat a files. Com que era alferes de complement, grau que s'havia tret durant el servei militar obligatori, que havia fet a l'Àfrica,[12] va ser enviat a Sant Feliu de Pallerols per fer d'oficial instructor.
En acabar la guerra va ser depurat, primerament, com a militar republicà, i posteriorment, com a mestre. Encara que ben aviat va ser readmès a la docència, i va tornar a ocupar la direcció de l'escola de Puigcerdà. Entre els documents presentats per a la readmissió hi havia un escrit del diari La Vanguardia en què explicava que el seu fill havia guanyat un tercer premi en confecció de pessebres a Puigcerdà. En retornar a la capital de la Cerdanya va haver d'exercir, a petició de l'alcalde del moment, el doctor Pujol, de secretari municipal. Aquesta activitat la feia a les tardes, després de l'escola, i la va dur a terme entre tres o quatre mesos, fins que va arribar un secretari de carrera.
El 1964 va ser premiat amb 10.000 pessetes,[13] i el mateix any el van guardonar amb la insígnia de l'Orde d'Alfons X el Savi.[14] Es va jubilar el 1968, després d'haver fer de mestre durant 48 anys, 43 dels quals a Puigcerdà. El municipi li va retre un homenatge.[15]
Referències modifica
- ↑ Partida de naixement
- ↑ «Notícia». El Norte, 29-05-1917, p. plana 2.
- ↑ El Magisterio Gerundense, 26-03-1919, p. Plana 8.
- ↑ «Notícia». El Magisterio Gerundense, 01-10-1919, p. Plana 8.
- ↑ «Notícia». El Magisterio Gerundense, 02-12-1920, p. pàg. 8.
- ↑ «Notícia». El Magisterio Gerundense, 01-03-1923, p. Plana 8.
- ↑ «Notícia». El Magisterio Gerundense, 10-05-1923, p. Plana 8.
- ↑ «Notícia». El Magisterio Gerundense, 26-02-1925, p. Plana 7.
- ↑ «Notícia». Diario de Gerona, 22-10-1927, p. 6 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 23 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ «Ensenyament: de la Secció Administrativa». Diario de Gerona, 14-12-1935, p. 4 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 23 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ «Ensenyament: Acords del Consell Provincial». Diari de Girona, 26-06-1936, p. 4 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 23 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ El Telegrama del Rif, 04-04-1922, p. Plana 2.
- ↑ «El Gobernador Civil inauguró ayer el curso escolar 1964-65». Los Sitios de Gerona, 19-09-1964, p. 2 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 23 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ Vila, J. «Figuera: Se celebró el "Día del Maestro"». La Vanguardia, 28-11-1964, p. 44.
- ↑ «Puigcerdá: homenaje». Los Sitios de Gerona, 12-07-1968, p. 5.[Enllaç no actiu]