Viquipèdia

Augustin Barruel

Augustin Barruel, nom de naixement Augustin de Barruel (Vilanòva de Berg, Ardecha, 2 d'octubre de 1741 - París, 5 d'octubre de 1820), va ser un sacerdot jesuïta, periodista i polemista catòlic francès ultramuntà. Ara se'l coneix sobretot per donar a conèixer la teoria de la conspiració que implicava els Illuminati bavaresos i els jacobins al seu llibre Mémoires pour servir à l'Histoire du Jacobinisme, publicat el 1797. En síntesi, Barruel va escriure que la Revolució Francesa va ser planejada i executada per les societats secretes.[1][2]

Infotaula de personaAugustin Barruel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1741 Modifica el valor a Wikidata
Vilanòva de Berg (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1820 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollège de France Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassagista, traductor, periodista, escriptor, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Militar Teresiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 147520

Pensament modifica

L'obra va tenir un gran èxit i va ser traduïda a nombroses llengües i reimpresa diverses vegades. Sosté que els Illuminati de Baviera, grup fundat el primer de maig de 1776 per Adam Weishaupt, volia infiltrar-se a la francmaçoneria a fi de manipular-la contra l'Església i la Reialesa, utilitzant filòsofs ateus, francmaçons i illuminati; aquesta és la que va ser anomenada "conspiració dels filòsofs" que va conèixer gran èxit en els mitjans contrarevolucionaris. Les seves teories són semblants, però independents, a les del seu contemporani el científic francmaçó John Robison.

Les seves obres van tenir una gran repercussió entre els propagandistes monàrquics absolutistes i els carlins i tradicionalistes espanyols. Van ser traduïdes pel bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal i repetides incessantment per Fernando de Ceballos, Rafael de Vélez, Francisco Alvarado, Agustín de Castro, Nicolás Díaz el Setabiense, Lorenzo Hervás y Panduro i altres propagandistes del clericalisme reaccionari antiliberal i ultracatòlic.

Bibliografia modifica

  • Ode sur le glorieux avènement de Louis-Auguste au trône, présenté à la Reine, París, Valade, 1774.
  • Traducció del llatí de M. l'abbé Boscovich, Les Éclipses, poème en six chants, París, Valade et Laporte, 1779.
  • Les Helviennes, ou Lettres provinciales philosophiques, Amsterdam i París, Laporte, 1781; Amsterdam i París, Moutard, 2 vol., 1784 i 3. vol., 1784-1785; Amsterdam i París, Briant, vol. 4-5, 1788; 7a éd. París, Pailleux, 1830.
  • Lettres sur le divorce, à un député de l'Assemblée nationale, ou bien, Réfutation d'un ouvrage ayant pour titre: "Du Divorce", París, Crapart, 1789.
  • Le Patriote véridique, ou discours sur les vraies causes de la révolution actuelle, París, Crapart, 1789.
  • (éd.) El Plagiat du Comitè soi-disant ecclésiastique de l'Assemblée nationale, ou Décret de Julien l'Apostat, formant les bases de la Constitution civile du Clergé français, suivi dels représentations de saint Grégoire de Nazianze, Antioche i Autun, Imprimerie impériale, 1790.
  • Les Vrais Principes sur le mariage, opposés al rapport de M. Durand de Maillane et servant de suite aux lettres sur le divorce, París, Crapart, 1790.
  • De la conduite des curés dans les circonstances présentes. Lettre d'un curé de campagne à son confrère, député à l'Assemblée nationale, sur la conduite à tenir par les pasteurs des ames, dans les affaires du jour, París, Crapart, [1790].
  • Développement du serment exigé des prêtres en fonction par l'Assemblée nationale, París, Crapart, 1790.
  • Question nationale sur l'autorité et sur les droits du peuple dans le gouvernement, París, Crapart, 1791.
  • Question décisive sur les pouvoirs ou la juridiction des nouveaux pasteurs, París, Crapart, 1791.
  • Développement du second serment appelé civique, décrété le 16 et le 29 novembre 1791, París, Crapart, [1791]; Pergamon press, «Les archives de la Révolution française», 1989.
  • Préjugés légitimes sur la constitution civile du clergé et sur le serment exigé des fonctionnaires publics, París, Crapart, [1791].
  • (éd.) Collection ecclésiastique ou recueil complet des ouvrages faits depuis l'ouverture des états généraux, relativement au clergé, à sa constitution civile, décrétée par l'Assemblée Nationale, sanctionnée par le roi, París, Crapart, 1791-1793.
  • Lettre pastorale de M. l'évêque d'Evreux, a ses diocésains. En leur adressant l'Apologie de la conduite du Pape, dans les circonstances presentes, París, Crapart, 1792.
  • Histoire du clergé pendant la Révolution française, Londres, J. Debrett, 1793; Ferrare, Pomatelli, 1794; Londres i Anvers, C.-H. de Vos, 1794; Londres i París, 1797.
  • Histoire du clergé pendant la révolution française, 2 vol., Londres i París, Chez les libreres, 1797.
  • Mémoires pour servir à l'histoire du jacobinisme, Hamburg, 5 vol., P. Fauche, 1798-1799.
Reedicions: Hamburg, P. Fauche, 1803; Édition revue et corrigée, 1818; Abrégé par E. Perrenet éd. París, La Renaissance française, 1911; avec un introduction de Christian Lagrave, Diffusion de la pensée française, «Les Maîtres de la Contre-révolution», 1974; Extraits sous le titre: Spartacus Weishaupt, fondateur des Illuminés de Bavière, Ventabren, Les Rouyat, 1979; Pergamon press, «Less archive de la Révolution française», 1989; Éditions de Chiré, «Les Maîtres de la Contre-révolution», 2 t., 2005.
  • Abrégé des Mémoires pour servir à l'histoire du jacobinisme, 2 vol., Londres, P. Le Boussonnier, 1798, 1799; Luxemburg, 1800; Hamburg, P. Fauche, 1800, 1801; París: A. Le Clère, 1817.
  • Lettres d'un voyageur à l'abbé Barruel, ou nouveaux documents pour ses mémoires, nouvelles découvertes faites en Allemagne, anecdotes sur quelques grands personnages de ce pays, chronique de la secte, etc. (1er. juin- 1er. novembre 1799), Londres, Dulau, 1800.
  • Du Pape et de ses droits religieux, à l'occasion du Concordat, 2 vol., París, Crapart, 1803.
  • Trois propositions sur l'Église de France, établie en vertu du concordat, Londres, J. Booker, [1804].
  • Du Principe et de l'obstination des Jacobins, en réponse au sénateur Grégoire, París, 1814; Trad. italiana: Del principio e della ostinazione dei Giacobini; risposta dell'abate Barruel al senator Gregoire, Torí, Galletti, 1814.
  • Rèplique pacifique aux trois avocats de M. le sénateur Grégoire, París, [s.n.], 1814.
  • (éd.) Recueil précieux pour les historiens de ce temps, ou choix de brochures et de pamphlets sur les personnages et les événements de la Révolution à dater de la première abdication de Buon aparte jusqu'au moment present, 4 vol., París, Chez les marchands de nouveautés, 1815.
  • Réponse a l'avocat de la Petite-Église, Laval, Portier, [1818].
  • Lettres inédites de Barruel à son retour d'exil (1802-1806), publicades per Abel Dechêne, Aubenas, C. Habauzit, 1923.
Traduccions de Mémoires pour servir à l'histoire du jacobinisme al castellà
  • Memoria para servir a la historia del Jacobinismo, 1797; Compendio de las memories, para servir a la historia del Jacobinismo, traducció de Simón de Rentería y Reyes, Villafranca del Bierzo, Pablo Miñón, 1812. Edició facsímil, Valladolid, Maxtor, 2013. ISBN 9788490013847.
  • Memorias para servir a la historia del jacobinismo, trad. de Fr. Ramon Strauch i Vidal, Perpinyà, J. Alzine, 1827, 2 Vol.

Referències modifica

  1. ↑ Josephson-Storm, Jason. The Myth of Disenchantment: Magic, Modernity, and the Birth of the Human Sciences. Chicago: University of Chicago Press, 2017, p. 58. ISBN 978-0-226-40336-6. 
  2. ↑ Gay, Peter. The Enlightenment: The Rise of Modern Paganism. 1. revised. Nova York: W. W. Norton, 1995 (Enlightenment an Interpretation). ISBN 0393313026. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Augustin_Barruel&oldid=32713626»