L'avidina és una glicoproteïna que es produeix en l'oviducte dels ocells, rèptils i amfibis i es diposita en la clara d'ou. L'avidina és una glicoproteïna que es presenta en forma tetramèrica, amb quatre subunitats idèntiques de 128 aminoàcids cadascuna, unides de forma no covalent. En la clara d'ou dels ous de gallina hi ha aproximadament un 0,05% d'avidina respecte al total de contingut de proteïna.[1] En la dècada de 1970 es va comprovar que el sistema avidina-biotina en particular l'afinitat de l'avidina cap a la biotina, era una eina útil en l'estudi de la biologia.[2][3][4][5] Actualment es fa servir des del diagnòstic a aparells mèdics i farmàcia.

Infotaula de compost químicAvidina
Substància químicafamília de proteïnes Modifica el valor a Wikidata
Avidina tetramer, Gallus gallus.
Biotina - l'avidina pot bloquejar simultàniament les quatre molècules de la biotina

Referències modifica

  1. Anfinsen, Christian B. Advances in protein chemistry (en anglès). Academic Press, 1975, p.86. ISBN 0120342294. 
  2. Hofmann, K., & Kiso, Y. (1976) An approach to the targeted attachment of peptides and proteins to solid supports. Proc. Natl. Acad. Sci. USA. 73, 3516-3518.
  3. Bayer, EA., et al., (1976) Preparation of ferritin-avidin conjugates by reductive alkylation for use in electron microscopic cytochemistry. J. Histochem. Cytochem. 24, 933-939.
  4. Angerer, L. et al., (1976) An electron microscope study of the relative positions of the 4S and ribosomal RNA genes in HeLa cells mitochondrial DNA. Cell. 9, 81-90.
  5. Heggeness, MH. & Ash, JF. (1977) Use of the Avidin-biotin complex for the localization of actin and myosin with fluorescence microscopy. J. Cell. Biol. 73, 783-788.