Bérenger Frédol el Vell

Bérenger Frédol el Vell (francès: Béranger Frédol l’Ancien) (França, c. 1250 - Avinyó, 11 de juny de 1323) fou un cardenal francès. Era nebot del papa Climent V i oncle del cardenal Berenger Frédol el Jove.

Infotaula de personaBérenger Frédol el Vell

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Béranger Frédol l’Ancien Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1250 Modifica el valor a Wikidata
França Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1323 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1321 – 1323
← Niccolò AlbertiniBérenger Frédol le Jeune →
Cardenal
15 desembre 1305 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
1294 –
← Raymond de Valhaugues (en) TradueixBérenger Frédol le Jeune →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1294–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCelestí V Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r maig 1314Conclave de 1314-16 Modifica el valor a Wikidata

Bérenger de Frédol fou canonge i cantor al capítol de Béziers i fou abat de Saint-Aphrodise. Fou canonge al capítol de Narbona, ardiaca de Corbières, canonge a Aix i professor de la Universitat de Bolonya. Durant el pontificat de Climent V, fou vicari de Roma. Va ser elegit bisbe de Béziers el 1294. Com a bisbe, de Fredol se li encarrega el papa amb la recopilació de decrets del Liber Sextus i és auditor de la Rota romana.

Berenger Frèdol és creat cardenal pel papa Climent V al consistori de 15 de desembre de 1305. El cardenal de Fredol és nomenat gran penitenciari el 1306 i intervé en el procés de l'orde del Temple el 1311.

Participa al conclave de 1314-1316, al final del qual Joan XXII és elegit. Fredol és nomenat degà del Col·legi de Cardenals el 1321.

Publicacions modifica

El cardenal Berenguer Frèdol (precedit per una introducció històrica Gratien al final del segle xiii), el "Liber de excommunicacionne" (El Llibre de l'excomunió), París, Lib. Nova llei i Jurisprudència Arthur Rousseau d'Ernest Vernay, 1912, br., 251 pàg., a 4°.

Referències modifica

  • Les annales occitanes (800-1426) [archive], publié sur le site Le petit Thalamus de Montpellier [archive] (consulté le 9 février 2019)
  • Gérard Cholvy (dir.), Abbé Xavier Azéma, Michel Chalon, Mireille Laget et Henri Vidal, Histoire du diocèse de Montpellier, t. 4, Paris, Éditions Beauchesne, coll. « Histoire des diocèses de France », 1976, br., 336 p., in 8° (ISBN 9782701001647, présentation en ligne [archive], lire en ligne [archive]), p. 38