Bab al-Faraj

antiga porta de damasc

Bab al-Faraj (àrab: باب الفرج, Bāb al-Faraj, ‘Porta de l'Alleugeriment’), també coneguda com a Bab al-Bawabjiyah (àrab: باب البوابجية, Bāb al-Bawābjiyya) o Bab al-Manakhliyah (àrab: باب المناخلية, Bāb al-Manāẖliyya) és una de les antigues portes de Damasc, capital de Síria. La porta es va construir com a part integrant d'un gran programa de refortificació de la ciutat després de la seva presa per Nur-ad-Din Zangi el 1154.[1] La porta bessona creua un pont sobre el riu Barada que recorre les muralles de la part nord de Damasc.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Bab al-Faraj
Imatge
Dades
TipusPorta de ciutat, barri i Antiga ciutat de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDamasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 30′ 48″ N, 36° 18′ 13″ E / 33.5133°N,36.3036°E / 33.5133; 36.3036

La porta destaca per ser l'única porta supervivent de la ciutat que es va construir després de la conquesta musulmana de Damasc.[2]

Història modifica

La porta, situada al tram de la muralla del nord, prop de l'angle nord-est de la ciutadella, va ser construïda durant el període aiúbida per Nur-ad-Din Zangi el 1154–55.[3] As-Sàlih Ayyub va fortificar encara més la porta el 1239–40 i va afegir una altra porta al nord de la porta original.[1] Bab al-Faraj va ser reconstruïda de nou el 1396–1397 durant el domini dels mamelucs.

 
Passadís interior reconvertit en soc.

La porta va ser renovada i restaurada a la dècada de 1980.[4][5] Les dues portes separades estan connectades per un carreró estret amb teulada d'acer que avui dia serveix com a soc petites peces de ferro i claus.[1] La porta nord s'obre al carrer modern d'al-Malik Faisal, i encara serveix com a principal entrada nord-oest a la Ciutat vella.[4]

El brancal oriental de la porta original de Nur-ad-Din encara és visible, mentre que l'occidental ha estat absorbit per les botigues del voltant. El brancal està decorat amb una combinació de motllures d'estil alepí i gravats de tres fulles sense tiges. Les addicions posteriors d'as-Sàlih van incloure una columna monolítica reutilitzada com a llinda, i les quatre mènsules sobre l'arc de relleu.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Allen, 1999, p. Bab al-Faraj.
  2. Darke, 2006, p. 93.
  3. «Bab Al-Faraj» (en anglès). Love Damascus. [Consulta: 3 desembre 2023].
  4. 4,0 4,1 Burns, 2005, p. 218.
  5. Guilhot, Mouton i Piaton, 2018.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bab al-Faraj