En fotometria la banda V és la part de l'espectre electromagnètic filtrada pel filtre V Johnson, de color verd; el pic de transmissió està situat cap als 550 nanòmetres (color verd). Correspon de manera molt aproximada a la màxima sensibilitat de l'ull humà; fotomètricament és molt similar a la magnitud fotovisual dels antics fotòmetres fotoelèctrics, en contraposició a la magnitud fotogràfica de les plaques fotogràfiques, molt més sensibles a la llum d'ona curta (violeta i blava).

Dins del sistema fotomètric UBV, o de Johnson, la banda V és la que posseeix major longitud d'ona de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava, banda B) i V (verda o visual). En el sistema UBVRI, la banda V correspon a una zona intermèdia de l'espectre, més curta que els filtres R (vermell) i I (infraroig).

És molt usual en astronomia utilitzar el denominat índex de color B-V, que no és més que la diferència entre la magnitud obtinguda pel filtre B i l'obtinguda pel filtre V. Amb aquest valor pot determinar-se de manera molt aproximada la temperatura superficial de les estrelles i el tipus espectral que els correspon.

Referències modifica

  • On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
  • Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
  • Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
  • VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
  • VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
  • Fotometría con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Víctor Violat Martín (2003). Asociación de Variabilistas de España. Astronomía Digital (noviembre de 2003).

Enllaços externs modifica