Una bandada, un vol d'ocells, un esbart d'ocells o un estol[1] és un grup d'aus amb un comportament gregari en el vol o en la recerca d'aliment. La paraula té un significat semblant al de banc entre els peixos o rajada entre els mamífers. Els beneficis que treuen els animals gregaris d'aquest comportament són variats i diferents en cada cas. Formar part d'una bandada també té un preu, particularment en el cas dels animals socialment subordinats, que són sotmesos pels dominants. L'individu pot sacrificar part de l'eficiència en l'obtenció d'aliments, a canvi d'altres beneficis,[2]] com són la seguretat que aporta el grup i l'augment de l'eficiència en la recerca d'aliments.

El quelea de bec vermell forma enormes bandades, de vegades amb desenes de milers d'individus.

La defensa contra els depredadors és especialment important en ambients tancats com ara els boscos, on la tàctica de l'emboscada és molt comuna. Un bon nombre d'ulls contribueix a una alerta ràpida. Això ha portat al desenvolupament d'agrupacions mixtes de més d'una espècie.[3] Aquests grups de diverses espècies es componen generalment d'un petit nombre d'individus de moltes espècies, unides per a l'alimentació. Aquestes bandades ofereixen la seguretat del grup, evitant la competència potencial pels recursos.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandada
  1. «Introduir "estol" per a la cerca.». Diccionari català-valencià-balear. [Consulta: 19 març 2023].
  2. Hutto R (1988). "Foraging Behavior Patterns Suggest a Possible Cost Associated with Participation in Mixed-Species Bird Flocks". Oikos 51(1): 79–83.
  3. Terborgh J (2005). "Mixed flocks and polyspecific associations: Costs and benefits of mixed groups to birds and monkeys". American Journal of Primatology 21(2): 87–100.