Es denomina bandera de combat el pavelló nacional que arboren els vaixells de guerra just abans d'entrar en combat. Té unes dimensions especialment grans, i solament es desplega a popa en les accions de guerra i en grans solemnitats. No s'ha de confondre amb el pavelló naval o de guerra, que és la bandera que indica nacionalitat en els vaixells cada dia, encara que normalment tinguin el mateix disseny.

Bandera de combat, Armada japonesa
El Tonnant a la Batalla del Nil, per Louis Le Breton.

La característica principal de la bandera de combat és la mida gran. El fet que tingui grans dimensions (més de 6 m d'ample) és a causa que el fum espès generat pels canyons en batalla durant els segles xvii i xviii feia difícil la identificació dels pavellons de diari dels vaixells.

La bandera de combat es custodia a bord, amb l'esperança de no haver d'hissar-la més que en ocasions solemnes, però no en combat. Si s'entrés en una acció de guerra, la bandera de combat és un símbol molt important per a la dotació del vaixell, i la seva salvaguarda eleva la moral. Quan el vaixell es rendeix, la bandera s'arria. L'enemic sol prendre-la com a trofeu. Hi ha casos famosos com el del cuirassat alemany Bismarck, que mai no la va arriar, i es va enfonsar amb la bandera de combat arborada.